Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions

Però Joan II va trigar a aplicar el tractat de Mantes i fins i tot va intentar assassinar Carles II i els seus germans durant un sopar<ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=91}}.</ref>. Carles II de Navarra va tornar llavors a Pamplona, va reclutar tropes i es va aliar amb el duc de Lancaster<ref>[[André Castelot]] et [[Alain Decaux]], ''Histoire de la France et des Français au jour le jour'' {{vol.|3}}, {{nobr|partie 2}} de 1316 à 1358, {{p.|92}} : {{Citation|novembre 1354, Charles le Mauvais conclut avec le duc de Lancastre un pacte qui prévoit le démembrement de la France : Édouard recevra la couronne de France mais laissera à son cousin Charles de Navarre la Normandie, la Champagne, la Brie, le Languedoc et quelques autres fiefs. Malheureusement, ces négociations échouent}}. Voir aussi {{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=94}}.</ref>. Es va establir un pla per a la partició de França entre els anglesos i Navarra al final del qual, en cas de conquesta de França, obtindria grans regions i Eduard III la resta del país i la corona<ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=94-96}}.</ref>. El retorn de Carles II a Cherbourg l'agost de 1355 amb una tropa forta, així com l'amenaça anglesa obliga a Joan II a respectar els seus compromisos. Va signar el tractat de Valognes el 10 de setembre de 1355 i lliura al rei de Navarra les terres que li devien<ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=100-103}}.</ref>.

 

 

[[fitxer:John the Good king of Fra ordering the arrest of Charles the Bad king of Navarre.jpg|miniatura|esquerra| Detenció de [[Carles II de Navarra|Carles ''el dolent'']], ''Chroniques de Froissart'', Fr.2643.]]