Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions

Els francesos, amb el reforç dels [[mercenari]]s [[República de Gènova|genovesos]], tenen el seu equilibri marítim de poder. Així, la flota francesa saquejava regularment els ports anglesos<ref>Blaye, Portsmouth, Plymouth et Southampton sont pillés : {{harvsp|Favier|1980|p=91}}.</ref>. S'imagina una estratègia de [[bloqueig]] perquè el vi de Guiana i la sal de [[Bretanya]] o [[Poitou]] són vitals per a Anglaterra<ref group="n">PourPer des raisonsraons de santé publiquesalut pública: àen l'époqueaquella leèpoca, vinel estvi plusera salubremés segur que l'eauaigua eti lela selsal, indispensableque àeren laessencials conservationper desconservar els aliments. . Philippe Richardot, ''Y a-t-il une pensée navale dans l'occident médiéval ?'', [http://www.stratisc.org/PN7_Richardot.html stratis.org].</ref>. El comerç de llana cap a Flandes i de [[vi de Bordeus]] es va interrompre i les finances angleses estaven en el seu pitjor moment. Els drapers flamencs, greument afectats pel conflicte, s'aixequen en contra del seu compte [[Lluís I de Flandes|Lluís I]] <ref>{{harvsp|Favier|1980|p=91}}.</ref>. Estan dirigits per [[Jacob van Artevelde]], qui va prendre el poder a Flandes i va unir forces amb el rei d'Anglaterra<ref>{{Citation|Comment les seigneurs d'Angleterre firent alliance avec les Flamands par donner et par promettre, et espécialement avec Jaquemart d'Artevelle}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{I}}}}, {{chap.|66}}, Bibliothèque nationale de France, {{lire en ligne|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f129.table}}, {{p.|60}}.</ref>.