Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions

El gener de 1358 , França estava a la vora del caos. Carles II de Navarra, alliberat, reconstitueix una força política i és capaç d'assumir el poder (és considerat per molts com més capaç de combatre l'enemic anglès i més legítim que el Dofí <ref>{{harvsp|Cazelles|2006|p=230}}.</ref>). Per la seva banda, [[Étienne Marcel]] manté una perillosa agitació parisenca. Joan el Bo ha de negociar el seu alliberament a corre-cuita: accepta el primer [[tractatTractat de Londres (1358-1359)| tractat de Londres]] que estableix que Anglaterra recupera totes les seves antigues possessions d'[[Ducat d'Aquitània|Aquitània]] i un [[rescat durant l'edat mitjana|rescat]] de 4 milions d'[[escut (moneda)|escuts]] sense renúncia a la corona de França<ref name="cazelles240">{{harvsp|Cazelles|2006|p=240}}.</ref>. En aquesta ocasió, s'encunya per primera moneda anomenada "[[franc (moneda)|franc]]", aquesta paraula pren aquí el significat de "lliure". El botí i el rescat adquirits arran d'aquesta batalla van ser tan grans que es van renovar o reconstruir molts castells anglesos amb aquests fons<ref>Natalie Fryde, ''l'Histoire'', H.-S. {{n°|16}}, juillet 2002, {{p.|28-33}}.</ref>. Aquesta primera part de la guerra dels Cent Anys acaba amb una derrota francesa total. Anglaterra, quatre a cinc vegades menys poblada, composta per un exèrcit menys equipat i menys nombrós, havia triomfat sobre el regne de França, que al començament de la guerra era una de les majors potències d'Europa.