Memorial Steilneset: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 4:
== Antecedents ==
Al segle XVII, [es van produir una sèrie de [Caça de bruixes|processos de bruixes]] a Noruega, dels quals els judicis de bruixes de Vardø eren dels més importants. Més d'un centenar de persones van ser jutjades per bruixeria, amb 77 dones i 14 homes [[Mort a la foguera|cremats a la foguera]].<ref name="Stephens">{{Ref-publicació|cognom=Stephens|nom=Suzanne|data=1 August 2011|publicació=Architectural Record|volum=199|exemplar=8|pàgines=36–40}}</ref> El districte nord de [[Finnmark]], dins del qual es troba Vardø, va experimentar el percentatge més alt d’acusacions de bruixeria de qualsevol part de Noruega i una proporció inusualment elevada d’execucions derivades dels processos. Els assajos van assolir el seu punt màxim entre el 1662 i el 1663;
== Memorial ==
El memorial va ser encarregat conjuntament per l'Ajuntament de Vardø, l'administració del [[Finnmark|comtat de Finnmark]], el Museu Varanger i l'Administració de carreteres públiques de Noruega, i s’ha associat amb el desenvolupament de les Rutes Turístiques Nacionals a Noruega . Els arquitectes noruecs van dissenyar l’arquitectura pública associada a les rutes, com ara miradors, sota concurs competitiu, però el monument va ser el resultat d’un encàrrec específic. <ref name="Stephens"/> Una col·laboració entre l'artista francoamericana Louise Bourgeois i l'anterior guanyadora del [[premi Pritzker]], l'arquitecte suís Peter Zumthor,
▲El memorial va ser encarregat conjuntament per l'Ajuntament de Vardø, l'administració del [[Finnmark|comtat de Finnmark]], el Museu Varanger i l'Administració de carreteres públiques de Noruega, i s’ha associat amb el desenvolupament de les Rutes Turístiques Nacionals a Noruega . Els arquitectes noruecs van dissenyar l’arquitectura pública associada a les rutes, com ara miradors, sota concurs competitiu, però el monument va ser el resultat d’un encàrrec específic. <ref name="Stephens"/> Una col·laboració entre l'artista francoamericana Louise Bourgeois i l'anterior guanyadora del [[premi Pritzker]], l'arquitecte suís Peter Zumthor, <ref name="rosenfield">{{Ref-web|url=http://www.archdaily.com/213222/steilneset-memorial-peter-zumthor-and-louise-bourgeois-photographed-by-andrew-meredith/|títol=Steilneset Memorial / Peter Zumthor and Louise Bourgeois, photographed by Andrew Meredith|cognom=Rosenfield|nom=Karissa|data=1 March 2012|obra=arch daily|consulta=11 September 2013}}</ref> es va iniciar el 2006 i el monument va ser inaugurat per la [[Reina Sònia de Noruega|reina Sonja de Noruega]] el 23 de juny de 2011.<ref name="Ole"/> Bourgeois va morir el 2010 i la seva contribució al projecte, titulada ''The Damned, The Possessed and The Beloved'', va ser la seva última gran instal·lació.
El Memorial consta de dos edificis separats: una estructura de fusta de 410 peus de llarg que emmarca un capoll de tela que conté la instal·lació de Zumthor; i una sala quadrada de vidre fumat, amb el sostre de 39 peus de costat, que conté l'obra de Bourgeois.
L’edifici que acull la instal·lació de Bourgeois contrasta amb el seu company. La seva estructura quadrada està fabricada amb [[Acer patinable|acer resistent]] i 17 taulers de vidre tintat, formant parets que s’aturen al sostre i al terra. A l'interior, Bourgeois ha instal·lat una cadira metàl·lica amb flames que projecten pel seu seient. Això es reflecteix "en set miralls ovals col·locats sobre columnes metàl·liques en un anell al voltant del seient de foc, com jutges que envolten els condemnats".<ref name="Stephens"/><ref name="AN">{{Ref-web|url=http://www.architecturenorway.no/stories/photo-stories/eggen-steilneset-11/|títol=Witches' Memorial, Steilneset, Vardø. 2011|data=1 September 2011|obra=Arkitektur N|editor=National Association of Norwegian Architects|consulta=11 September 2013}}</ref> L’escriptora Donna Wheeler, reflexionant sobre l’escultura de Bourgeois amb el foc cremat dins de la solitària cadira, va observar: "La flama perpètua, aquella vella castanya de commemoració i reflexió, aquí no té cap mena de redemptor, il·luminant només la seva pròpia imatge destructiva".
== Referències ==
|