Paulo Freire: diferència entre les revisions

Va ser el pedagog dels oprimits - tant–tant dels homes com de les dones-dones– i en el seu treball, va transmetre la pedagogia de l'esperança. Va influir en les noves idees alliberadores a l'[[Amèrica Llatina]] i en la [[teologia]] de l'alliberament i en les renovacions pedagògiques en l'àmbit d'[[Europa]] i d'[[Àfrica]]. La seva figura és un referent en la [[política]] alliberadora i en l'[[educació]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gadotti|nom=Moacir|cognom2=Torres|nom2=Carlos Alberto|títol=Paulo Freire Una Biobibliografía|url=https://books.google.cat/books?id=3-zO6XO6_KQC&lpg=PA283&dq=articulo%20biografia%20de%20paulo%20freire&hl=ca&pg=PP1#v=onepage&q&f=true|edició=1ª|llengua=castellà|data=2001|editorial=Siglo veintiuno editores, s.a. de c.v.|lloc=Mèxic|pàgines=3|isbn=9682323215}}</ref>

El [[1967]], Freire va publicar el seu primer llibre: ''L'''e''ducació com a pràctica de llibertat''. Temps després, va publicar el seu llibre més famós: ''La pedagogia de l'oprimit'', imprèseditat l'any [[1968]]<nowiki/> en portuguès. Arran de la disconformitat en l'àmbit polític entre les successives [[dictadures]] i Freire, la publicació d'aquesta obra es va prohibir al Brasil fins a l'any [[1974]], moment en què el general [[Ernesto Geisel]] va prendre el control del Brasil i es va iniciar un procés de liberalització cultural. La idea del seu treball va rebre una bona acollida en els diversos sectors.

Aquesta crítica emfatitza als educands com a recipients on hem d'abocar el saber. Aquesta mena d'educació la va anomenar bancària o pedagogia tradicional dels opressors, perquè el cos docent és l'únic ésser que posseeix el coneixement i és ell qui ha de transmetre els coneixements als i les educands (més endavant, es converteixen en subjectes passius i en subjectes oprimits). El cos docent realitza petites incidències que els educants reben, memoritzen i repeteixen. Però aquesta educació, no s'ha de veure com si fos un recipient sense contingut que es va omplint, perquè al final s'adopta la idea equivocada que no existeix cap base amb cap contingut. Per aquest motiu, la concepció on trobem el recipient buit, cedeix a l'ésser que omple el recipient (qui imparteix els coneixements) una posició dominant.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lucio-Villegas Ramos|nom=Emilio Luis|títol=Investigación y práctica en la educación de personas adultas|url=https://books.google.cat/books?id=cx5K9hbSugwC&pg=PA174&dq=educaci%C3%B3n+bancaria+paulo+freire&hl=ca&sa=X#v=onepage&q&f=true|llengua=castellà|editorial=Nau Libres|lloc=València|pàgines=173|isbn=9788476428139}}</ref> <blockquote>''En la visión “bancaria” de la educación, el “saber”, el conocimiento, es una donación de aquellos que se juzgan sabios a los que juzgan ignorantes. Donación que se basa en una de las manifestaciones instrumentales de la ideología de la opresión.'' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Freire|nom=Paulo|títol=Pedagogía del oprimido|url=http://www.servicioskoinonia.org/biblioteca/general/FreirePedagogiadelOprimido.pdf|edició=2ª ed|llengua=Castellano|data=2012|editorial=SIGLO XXI|lloc=España|pàgines=52|isbn=9788432316210}}</ref></blockquote>Freire va considerar que l'educació bancària ha de canviar a una educació que posseeixi una visió crítica del món en el qual vivim, perquè no permet la [[Consciència (psicologia)|consciència]] de la realitat, l'alliberament dels i les educands i només serveix a la classe dominant i opressora.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lucio-Villegas Ramos|nom=Emilio Luis|títol=Investigación y práctica en la educación de personas adultas|url=https://books.google.cat/books?id=cx5K9hbSugwC&pg=PA174&dq=educaci%C3%B3n+bancaria+paulo+freire&hl=ca&sa=X#v=onepage&q&f=true|llengua=castellà|editorial=Nau Llibres|lloc=València|pàgines=174|isbn=9788476428139}}</ref> Per últim, fa referència a una de les activitats que desenvolupa el docent: la narració. Aquest concepte surt de la seva obra ''La pedagogia de l'oprimit'', obra en la qual explica el significat del mateix: <blockquote>''"La narración, cuyo sujeto es el educador, conduce a los educandos a la memorización mecánica del contenido narrado. Más aún, la narración los transforma en “vasijas”, en  recipientes que deben ser “llenados” por el educador. Cuando más vaya llenando los recipientes con su depósitos, tanto mejor educador será. Cuanto más se dejen “llenar” dócilmente, tanto mejor educandos será".''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Freire|nom=Paulo|títol=Pedagogía del oprimido|url=http://www.servicioskoinonia.org/biblioteca/general/FreirePedagogiadelOprimido.pdf|edició=2ª ed|llengua=Castellano|data=2012|editorial=SIGLO XXI|lloc=España|pàgines=51|isbn=9788432316210}}</ref></blockquote>

L'acció dialògica neix d'una matriu de naturalesa crítica i a la vegada també genera aquesta crítica. Aquest [[diàleg]] manté la força en els seus nutrients, els quals són: l'[[amor]], la [[humilitat]], l'[[esperança]] i la [[confiança]]. Quan els nutrients conflueixen, es fan crítics en la recerca de quelcom. És aquesta la característica que fa del diàleg una eina comunicativa. El diàleg crea una relació de simpatia entre els subjectes que dialoguen (Freire concep el diàleg com una relació horitzontal de A més B, on per a portar a terme aquesta relació tenim que la paraula i els elements que la constitueixen).<ref>{{Ref-publicació|nom=Miller, Peter M.; Hafner, Madeline M.|article=Moving toward dialogical collaboration: A critical examination of a university-school-community partnership|publicació=Educational Administration Quarterly , Volumen:44 , Publicación:1|url=http://journals.sagepub.com.sabidi.urv.cat/doi/pdf/10.1177/0013161X07309469|data=feb 2008|pàgines=66-110}}</ref><blockquote>''"Los hombres no se hacen en el silencio, sino en la palabra, en el trabajo, en la acción, en la reflexión".'' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Freire|nom=Paulo|títol=Pedagogía del oprimido|url=http://www.servicioskoinonia.org/biblioteca/general/FreirePedagogiadelOprimido.pdf|edició=2ª|llengua=Castellano|data=2012|editorial=SIGLO XXI|lloc=España|pàgines=71|isbn=9788432316210}}</ref></blockquote>Per Freire, la paraula té dues fases constitutives indissolubles: acció i [[reflexió]]. Ambdues en relació [[dialèctica]] estableixen la [[praxi]] del procés transformador. La reflexió sense acció, es redueix al verbalisme [[estèril]] i l'acció sense reflexió és [[activisme]]. La paraula veritable és la praxi, perquè els éssers humans han d'actuar en el món per humanitzar-lo, transformar-lo i alliberar-lo. Freire assumeix que el [[diàleg]] és el camí indispensable per tal d'aconseguir un ordre polític i a la vegada un ordre vital per al nostre ser. El diàleg reforça l'estímul de les possibilitats dels éssers humans .<blockquote>''"El sujeto que se abre al mundo y a los otros inaugura con su gesto la relación dialógica en que se confirma como inquietud y curiosidad, como inconclusión en permanente movimiento en la historia".'' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Freire|nom=Paulo|cognom2=Faundez|nom2=Antonio|títol=Por una pedagogía de la pregunta. Crítica a una educación basada en respuestas a preguntas inexistentes|url=https://aprendizajesparalelos.files.wordpress.com/2016/08/paulo-freire-y-antonio-faudez-por-una-pedagogia-de-la-pregunta.pdf|edició=1ª|llengua=Castellano|data=2013|editorial=SIGLO XXI|lloc=Buenos Aires|pàgines=8|isbn=9789876293273}}</ref></blockquote>Els elements que constitueixen la [[TEORIA DE L'ACCIÓ DIALÒGICA|Teoria de l'Acció Dialògica]] són la [[col·laboració]], la [[unió]], l'[[organització]] i la síntesi cultural. La col·laboració té lloc entre subjectes a diferents nivells de funcionalitat i, per tant, també de responsabilitat. Els dos subjectes es troben en col·laboració en la transformació del món, el ''"jo"'' sap que és construït pel ''"tu"'' durant tota l'acció dialògica, per tant no existeix una superposició dels subjectes sinó dos subjectes que es troben per la pronunciació i transformació del món.<ref>{{Ref-tesi|cognom=Gelpi|nom=Ettore|títol=Pedagogía de la contradicción: Paulo Freire. Nuevos planteamientos en educación de adultos|url=https://books.google.cat/books?id=lYPifb3aRB4C&pg=PA75&dq=acci%C3%B3n+dial%C3%B3gica+paulo+freire&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwju_dTcjOraAhViEJoKHUqBC2UQ6AEIMTAC#v=onepage&q=acci%C3%B3n%20dial%C3%B3gica&f=true|llengua=castellà|data=1988|editorial=Anthropos|lloc=Barcelona|pàgines=74|isbn=8476580649}}</ref>

* '''1a Fasefase:''' aixecament del univers [[Vocabulari|vocabular]] (univers de les paraules parlades en el medi cultural del alfabetitzant) dels grups amb els quals es treballa. S'extrauen els vocables de més riques possibilitats fonètiques i que tingui major càrrega [[semàntica]], amb sentit existencial i emocional.

* '''2a Fasefase:''' elecció de les paraules seleccionades de l'univers vocabular investigat.

* '''3a Fasefase:''' creació de situacions existencials típiques del grup amb el qual es treballa. Les paraules utilitzades reben el nom de generadores, ja que a través de la [[combinació]] dels seus elements bàsics propicien la formació d'altres paraules.

* '''4a Fasefase:''' elaboració d'unes guies que ajudin als coordinadors dels debats en el seu treball. Aquestes guies han de ser material útil per ajudar als coordinadors i les coordinadores, i no han de ser regles estrictes a [[obeir]] i seguir.

* '''5a Fasefase:''' divisió de les famílies fonètiques corresponents als vocables generadors. S'expressen les situacions en làmines, diapositives o projeccions que, de l'experiència viscuda per la persona que es alfabetitzada, passen al món dels objectes. Un rere l'altre, les i els estudiants creen paraules noves amb les combinacions que tenen a la seva disposició. Aquest procés genera coneixement de paraules que al mateix moment enriqueixen la possibilitat d'identificar el seu món.<ref>Freire, Paulo (1970) ''[http://hepg.org/hep-home/books/cultural-action-for-freedom Cultural Action for Freedom]'' (''Acción cultural para la libertad''): Harvard Education Review and Centre for Study of Development and Social Change, Cambridge, M.A.</ref>