Buchenwald: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina plantilla coord redundant amb coordenades a 0.13162469998506562 km de les de Wikidata, suficient per un camp de concentració |
m alguns retocs |
||
Línia 3:
[[Fitxer:Buchenwald Slave Laborers Liberation.jpg|miniatura|Els deportats del camp de Buchenwald; 16 d'abril 16 de 1945, poc després de l'alliberament del camp.]]
'''Buchenwald''' (literalment, ''bosc de faigs'', ''fageda'') era un [[camp de concentració nazi]] fundat el [[1937]]. Era dalt d'un turó, a nou quilòmetres de [[Weimar]], el poble de [[Goethe]]. Inicialment només era per als alemanys antinazis. Després hi arribarien els jueus, els austríacs, els txecs i els polonesos. A partir de 1943 hi entraren republicans catalans i alguns d'ells anirien al [[camp de concentració de Dora]]. Sembla que passaren per aquest camp uns 380 republicans.<ref>Roig, Montserrat. ''Els catalans als camps nazis''. Barcelona, [[Edicions 62]], (original de 1977), edició de 2001, pàgina 203</ref>
Els primers 149 presoners ([[comunista|comunistes]], [[Testimonis de Jehovà]], [[homosexualitat|homosexuals]], [[gitano]]s i criminals) van arribar-hi el [[15 de juliol]] de [[1937]]. Provenien dels camps de [[Camp de concentració de Sachsenhausen|Sachsenhausen]] i [[Lichtenburg]] i van haver de construir el camp. Inicialment el camp es deia ''Konzentrationslager Ettersberg'' però va ser rebatejat com a ''Konzentrationslager Buchenwald/Post Weimar'' a demanda de la comissió de cultura de [[Weimar]].
A l'entrada es podia llegir: ''Recht oder Unrecht, Mein Vaterland'', és a dir: "amb raó o sense, el meu país". També: ''Jedem das seine'', és a dir: "a cadascú el que li pertoca". Com la resta de camps, era voltat de filferrades elèctriques, tenia els seus barracons o ''Blocks'' de fusta, alguns de ciment i un terra que era una claveguera a cel obert quan plovia. La infermeria era una mica a part i donava cabuda a tota mena de malalts. Durant el 1939 els jueus són afusellats de forma sistemàtica, però ja el 1940 engegaran els primers forns crematoris. El 16 de setembre de 1941, tres-cents oficials soviètics hi seran exterminats només arribar al camp. Quan arribava un nou carregament de presoners, els
{{cita|''...aquí no teniu ni honor ni valor. No hi teniu cap dret. El vostre destí és ésser esclaus. Amén!''.<ref>Roig, Montserrat. ''Els catalans als camps nazis''. Barcelona, Edicions 62, (original de 1977), edició de 2001, pàgina 204</ref>|}}
Per Buchenwald passaren 240.000 deportats i n'hi moriren més de 50.000.
Fou alliberat l'[[11 d'abril]] de [[1945]] per
== Referències ==
| |||