Fanficció: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències |
m nombroses correccions menors |
||
Línia 1:
'''Fanficcció''' (de l'anglès ''fan fiction'', a vegades abreujat como ''fanfic'') és un gènere
Aquestes creacions poden entrar en conflicte amb la llei de la [[propietat intel·lectual]], ja que la majoria de les obres originals estan protegides per [[drets d'autor]] i els fans no disposen dels permisos necessaris per la seva explotació.
==
Els orígens de la fanficció no estan definits de forma estricta.<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=Dawson|nom=Alyssa|article=A Short History of Fanfiction|publicació=Beyond the Book: Fanfiction|url=https://ojs.library.dal.ca/YAHS/article/viewFile/6944/6005|pàgines=13-15}}</ref> Seongs B. Thomas<ref name=:0/> aquest fenomen hauria començat entre 1920-1930 amb les revistes de ciència-ficció, mentre que J. L. Bay<ref>{{Ref-tesi|cognom=Bay|nom=J. L.|títol=Re-writing publishing: fanfiction and self-publication in urban fantasy|llengua=anglès|data=2014|universitat=University of Lethbridge|lloc=Lethbridge}}</ref> situa l'inici amb la sèrie de televisió ''Star Trek''. D'
=== Antecedents ===
Línia 13:
Malgrat que la fanficció no existia com a tal abans del {{Segle|XX}} (ja que no hi havia protecció de drets d'autor que justifiquessin aquest terme), algunes corrents apunten que es podrien considerar fanficció les obres d'[[Homer]], ja que es basen en la reinterpretació d'una tradició oral, o també les de [[William Shakespeare|Shakespeare]], la majoria de les quals provenen de formes primitives de literatura, com les obres de [[Plutarc de Queronea|Plutarc]] i [[Heròdot]].<ref name=:1/> Un altre cas significatiu és el de la seqüela no autoritzada de [[El Quixot]], coneguda com ''El Quijote de Avellaneda'' i escrita per [[Alonso Fernández de Avellaneda]], la identitat del qual no s'ha esbrinat.<ref>{{Ref-web|url=http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hisp/56826142007993728511191/p0000002.htm#I_7_|títol=Cervantes, Lope y Avellaneda|consulta=19/11/06|llengua=castellà|editor=Biblioteca virtual Miguel de Cervantes}}</ref>
Ja hi ha
=== Primeres etapes ===
Línia 30:
La producció de fanficció es pot considerar com a la creació d'obres derivades o transformatives, que són les que s'obtenen en produir una obra a partir d'una obra anterior, el què fa part de la [[propietat intel·lectual]] del creador o titular de l'obra original. Entre aquests drets s'hi troben els [[drets d'autor]], que li corresponen pel sol fet d'haver-la creat i li permeten autoritzar o no l'ús que es faci de la seva obra. Aquests drets tenen una duració determinada, que difereix d'un país a un altre. Passat aquest període, les obres entren al [[domini públic]] i es poden explotar sense cap autorització del titular.<ref>{{Ref-web|url=http://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/propiedadintelectual/la-propiedad-intelectual.html|títol=La Propiedad Intelectual|consulta=19/11/06|llengua=español|editor=Ministerio de Cultura y Deporte, Gobierno de España}}</ref>
En general, en el cas de fanficció, les obres encara no
Malgrat això, la protecció d'aquestes obres derivades depèn, en gran manera, del sistema legal del país en el que es creen. En general, els països que inclouen drets morals dins dels drets d'autor (com ara la Unió Europea) ofereixen una protecció menor al creador d'aquestes obres derivades si no disposa de l'autorització de l'autor original. En canvi, els països que no inclouen els drets morals, com ara els Estats Units o el Japó, ofereixen un ambient més permissiu pel desenvolupament d'obres transformatives i, fins i tot, poden permetre que l'autor de l'obra derivada n'obtingui un rendiment econòmic.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Liebler|nom=Raizel|article=Copyright and ownership of fan created works: fanfiction and beyond|publicació=The SAGE Handbook of Intellectual Property|url=https://works.bepress.com/raizelliebler/8/|data=2015}}</ref>
Línia 36:
A l'estat espanyol, el dret de transformació s'inclou dins dels drets exclusius d'explotació de la propietat intel·lectual, que donen a l'autor o als titulars el dret d'autoritzar o no l'ús de la seva obra i la qualitat amb la que es difon. En cas que l'autor original autoritzi la creació d'una obra derivada, aquesta gaudirà del reconeixement d'obra original i el seu creador rebrà el dret de propietat intel·lectual sobre ella (de manera que la podrà explotar). En canvi, si l'obra derivada no està autoritzada per l'autor, aquesta no gaudirà de cap protecció pel que fa a la llei de propietat intel·lectual.<ref>{{Ref-llibre|cognom=VV. AA.|títol=Manual de propiedad intelectual|edició=9|llengua=espanyol|data=2019|editorial=Tirant lo Blanch|lloc=Velència|isbn=9788413360188}}</ref>
Per tal de protegir els drets dels creadors de fanficció, el 2007 es va crear l'''Organització per a les obres transformatives'' ([[Organitazation for Transformative Works]], OTW), una organització sense ànim de lucre de i per a fans amb l'
=== Publicació legal d'obres derivades o transformatives ===
Malgrat la protecció de la propietat intel·lectual i els drets d'autor, existeixen algunes formes de publicació legal d'obres derivades o transformatives. Els drets exclusius d'explotació tenen alguns límits, en els quals no falt cap autorització de l'autor per publicar, com ara la paròdia, la crítica, l'ensenyança o la recerca. En aquest context, el fet que una fanficció infringeixi o no la propietat intel·lectual s'ha d'analitzar cas per cas.
D'altra banda, i degut a la naturalesa dels drets d'autor, que no protegeixen idees concretes
[[Fitxer:E. L. James.jpg|miniatura|L'escriptora E. L. James, autora de ''Cinquanta ombres d'en Grey''.]]
Línia 75:
[[Fitxer:Archive of Our Own - Captura de pantalla.png|miniatura|Captura de pantalla del portal de publicació de fanfiction Archive of Our Own.]]
Segons un estudi realitzat el 2013 a la plataforma Archive of Our Own, amb el nom de ''AO3 Census'',<ref>{{Ref-web|url=https://archiveofourown.org/works/16988199/chapters/39932529|títol=AO3 Census: Demographics|consulta=19/11/08|llengua=anglès|editor=Archive Of Our Own|data=13/10/02}}</ref> i en el qual van participar 10.000 autors de fanficció, l'edat mitja dels lectors era de 25,1 anys i la franja d'edat mitja és de 22-24 anys. A més, destaca que la presència d'identitats de gènere no normatives (transgènere, gènere fluid, etc) és major que la de persones que s'identifiquen amb al gènere masculí. D'altra banda, pel que fa a l'orientació sexual, només el 29% s'identifiquen com a heterosexuals. El 76 % dels usuaris afirmaren ser blancs, mentre que el 24 % restant es reparteix en d'altres ètnies, entre les quals destaca l'asiàtica amb un 7 %.
=== Fanficció com a eina de representació i exploració de la sexualitat i el gènere ===
Línia 82:
D'altre banda, dins del món de la fanficció hi té una importància rellevant la producció d'històries del tipus [[Slash (fanfiction)|slash]]. Tot i que en un inici aquestes històries les escrivien dones heterosexuals i representaven només interaccions entre personatges masculins homosexuals, amb la intenció de representar les seves fantasies sexuals i de poder,<ref name=":4"/> a l'actualitat això ha anat canviant i s'han anat introduint una gran varietat de gèneres i orientacions sexuals, tan pel que fa a la representació com en els perfils dels creadors, i amb intencions que van més enllà de la fantasia sexual.<ref name=":5"/>
Malgrat aquesta diversificació, la fanficció ''slash'' creat i consumit per dones heterosexuals o bisexuals segueix sent el fenomen predominant, fet que ha permès que moltes dones creessin un espai segur on explorar les seves preferències sexuals. A més, també ha propiciat la creació de subgèneres com ara el [[femslash]] (histories que relaten relacions homoeròtiques entre dones) o el [[Real person fiction]] (RPF, que és un tipus d'escriptura que utilitza personatges reals o celebritats com a personatges d'una història).<ref>{{Ref-publicació|cognom=Hansen|nom=Brita|article=The Darker Side of Slash Fanfcition on the Internet|publicació=New Media and the Politics of Online Communities|data=2010|pàgines=51-58}}</ref> Tot i això, hi ha veus crítiques que apunten que la idealització i
== Referències ==
| |||