Mazdak: diferència entre les revisions

es va aliar al clergat [[zoroastrians|zoroastrià]]. Mazdak va anar amb els seus a la capital, es diu que cridat a una discussió religiosa, o per proclamar a Kabus. Kobad es va veure pressionat per la força que encara conservaven els grans i el clergat zoroastrià; segons la tradició Cosroes el va convèncer el seu pare de la falsedat de les seves doctrines, però més probablement va haver de cedir per no perdre el poder; Cosroes va fer matar a Mazdak amb milers de partidaris ([[528]] o inicis del [[529]]). Quan Cosroes I va succeir al seu pare el [[531]] es va iniciar una segona persecució dels mazdequites; la secta fou destruïda i els seus llibres cremats. Les classes foren restaurades. Cosroes I va confiscar els béns dels caps mazdaquites i els va donar als pobres, i els que havien agafat béns per la força foren executats i les propietats retornades als seus antics propietaris; els que havien damnat béns van haver de pagar multes o els danys. Els infants de classe disputada serien de la família amb la que vivien i les dones agafades per comuns haurien de rebre una dot satisfactòria per la seva família i llavors podria restar com la seva muller però si no es podia pagar el dot hauria de tornar amb el seu antic marit si en tenia o amb la seva família. Els fills de famílies nobles que havien quedat sense ancestres foren agafats a càrrec del mateix rei; a les noies els va donar dots i els va buscar marits nobles, i als nois els va trobar esposes nobles.

 

 

Els mazdaquites van subsistir a l'Àsia Central fins a l'inici del {{segle|XII}} a [[Xahrisabz]], [[Nakhshab]] i rodalia de [[Bukharà]]. A l'Iran vivien entre [[Hamadan]] i [[Zandjan]] i se'ls esmenta fins al temps dels [[il-khans]], però una derivació, els ''Maraghiyya'', que Mustawfi esmenta al [[Rudbar]] de [[Qazvín]] al {{segle|XIV}}, van subsistir en set pobles on foren constatats al segle XX.