Papa Juli I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Pronoms relatius |
||
Línia 17:
Va ser elegit papa el [[6 de febrer]] de [[337]], després d'un període de [[seu vacant]] de quatre mesos a causa de la mort de [[Marc I (papa)|Marc I]], que havia tingut un breu [[pontificat]], de menys d'un any, a la mort de [[Silvestre I]].{{Sfn|Kirsch|1913|p=}}
El seu pontificat és conegut per una ferma intervenció sobre la controvèrsia [[ariana]], sobre la
Juli va convocar el sínode a Roma, convidant els bisbes d'Orient. Mentrestant, sota la presidència d'[[Eusebi de Nicomèdia]], recentment nomenat [[Patriarca de Constantinoble]], els bisbes arians havien celebrat sínode a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i havien elegit a [[Jordi de Capadòcia]] com a nou bisbe d'Alexandria, en el lloc de Pistus. Instal·lat de forma forçosa a la seu, Atanasi es va veure de nou a l'exili i va posar rumb a Roma; molts altres bisbes que havien estat destituïts pels arians van imitar-lo, entre ells [[Marcel d'Ancira]]. En una carta escrita en termes altius, els bisbes arians, encapçalats per Eusebi, es van negar a participar al sínode convocat per Juli I. De totes formes, el sínode es celebrà la tardor del 340 o 341, amb la presidència del bisbe romà en l'església titular del prevere Vitus. Després d'examinar detalladament la documentació, Atanasi i Marcel, que van realitzar una [[professió de fe]] satisfactòria, foren exonerats i restablerts els seus drets com a bisbes. El papa va comunicar això als bisbes seguidors d'Eusebi en una notable carta, on justificava el seu procediment en el cas, defensant amb tot detall la seva decisió de reinstal·lar Atanasi, i va fer notar la no aparició dels bisbes arians, els mateixos que havien sol·licitat la convocatòria del sínode. Juli I i els bisbes occidentals van sol·licitar l'ajut a l'emperador [[Flavi Juli Constant|Constant]], amb un punt de vista ortodox, que va intercedir per ells davant del seu germà [[Constanci II|Constanci]], emperador de la part oriental de l'Imperi Romà, en favor dels bisbes deposats i perseguits pels arians. Els dos emperadors van acordar que era convenient la convocatòria d'un concili general dels bisbes occidentals i orientals a [[Concili de Sàrdica|Sàrdica]] ([[Sofia]]), reunió celebrada la tardor del 342 o 343. Els bisbes orientals arians no van acudir al concili, sinó que van dur a terme una assemblea per separat i després marxaren. El concili de Sàrdica va acomplir la seva missió, a través dels cànons es va procedir i es regulà la situació dels bisbes acusats, a més d'establir la forma de la intervenció papal sobre la condemna dels bisbes.{{Sfn|Kirsch|1913|p=}}
|