Romania: diferència entre les revisions

El [[9 de maig]] de [[1877]], Romania va aconseguir la seva independència respecte a l'[[Imperi Otomà]], que va ser ratificada en el tractat de Berlín ([[1878]]). [[Carles I de Romania|Carles I]] va ser coronat rei oficialment el [[1881]]. Però amb la seva independència respecte a l'Imperi Otomà, els romanesos van haver d'acceptar l'ocupació russa de la meitat nord del principat de Moldàvia ([[Bessaràbia]]).

L'any [[1914]] va morir [[Carles I de Romania]] i el va succeir en el tron el seu nebot [[Ferran I de Romania]]. Amb l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], inicialment Romania va romandre neutral, però l'any [[1916]] va unir-se a l'[[Triple Entesa|aliança]] formada per [[Rússia]], el [[Regne Unit]], [[Portugal]] i [[França]] (1916), tot i que es creia que ho faria amb [[Àustria-Hongria]] i [[Alemanya]], fruit dels orígens germànics de [[Ferran I de Romania]] i de la forta presència alemanya a Romania. Tot i que inicialment el territori romanès va ser envaït per les tropes austríaques, al llarg de les hostilitats l'exèrcit romanès es va refer, en part afavorit per la desfeta alemanya i austríaca al front occidental i el declivi dels turcs enfront dels britànics. Amb la finalització de les hostilitats, el territori romanès es va ampliar amb l'annexió de Transsilvània (unió de l'[[1 de desembre]] de [[1918]]), Bucovina i de Besaràbia[[Bessaràbia]], així com una part de Dobrudja[[Dobrutja]], que estava sota control búlgar. Es configurava així la [[gran Romania]] (''Romania mare'') que va existir al llarg del període interbèl·lic i fins al començament de la Segona Guerra mundialMundial.

L'any [[1927]] va morir Ferran I, deixant el tron al seu nét [[Miquel I de Romania]], descartant que pugés al tron el seu fill per la seva actitud díscola (el futur [[Carol II|Carles II]]). Això va deixar Romania sotmesa a una dèbil [[regència]]. Aquesta situació es va acabar l'any [[1930]], quan el parlament va revocar el testament de Ferran I i es va nomenar rei Carles II). El creixent avenç del feixisme a Europa i la imminència de l'esclat d'un nou conflicte bèl·lic d'escala mundial, així com l'agitada vida política i social a Romania, en part provocada per la violència que provocava la [[guàrdia de Ferro]] ([[antisemitisme|antisemita]] i [[feixisme|feixista]]), va provocar que Carles II abolís el sistema democràtic i instaurés la dictadura, erigint-se ell com aen dictador. Però la signatura del [[pacte Molotov-Ribbentrop]] (en què Romania va haver d'acceptar la cessió de [[Besaràbia]] i [[Bucovina]] a l'[[URSS]], del sud de [[Dobrudja]] a [[Bulgària]] i la meitat nord -occidental de [[Transsilvània]] a [[Hongria]], liquidant-se així la gran Romania), així com l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] i la violència social, va fer que al setembre de [[1940]] fos nomenat el general [[Ion Victor Antonescu]] primer ministre i que Carles II abdiqués, i fos entronitzat de nou Miquel I.

Ion Antonescu, que es va autodenominar ''cabdill'' (en [[romanès]]: ''conducător''), va proclamar l'estat legionari i amb la intenció d'aconseguir recuperar els territoris ocupats per l'URSS va portar Romania a la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] al costat d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]] (juny [[1941]]). Així, les tropes alemanyes ocuparen el país i l'exèrcit romanès va participar en [[Operació Barbarroja|l'operació Barba-roja]], l'atac que [[Adolf Hitler]] va llançar contra l'[[URSS]] el [[22 de juny]] de [[1941]], ocupant [[Odessa]] i arribant a participar activament en la [[Batalla de Stalingrad]].

Però els bombardejos [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats]] sobre territori romanès ([[1943]]), així com la desfeta de l'exèrcit alemany en la Batalla de Stalingrad i el col·lapse de l'economia romanesa amb motiu de la participació en la guerra ([[1944]]) va fer que la classe política i la societat romanesa demanessin la sortida de Romania del conflicte mundial. L'evident derrota dels alemanys va fer necessària una reubicació del conflicte. Així, començaren un seguit de contactes diplomàtics amb els [[Estats Units]] i el [[Regne Unit]], que no van reeixir. Tot i això. el [[23 d'agost]] de [[1944]], el mariscal [[Ion Victor Antonescu]] va ser destituït per [[Miquel I de Romania]] i va ser nomenat un nou govern de concentració nacional (en què els [[comunisme|comunistes]] eren presents) i el [[12 de setembre]] es va signar la pau amb les [[Nacions Unides]] (nom oficial dels aliats) declarant la guerra a [[Alemanya]] i a [[Itàlia]]. Amb la signatura d'aquest tractat, Romania recuperava Transsilvània, però renunciava a BesaràbiaBessaràbia, Bucovina i a la DobrudjaDobrutja búlgara. Malgrat això, el territori romanès va ser ocupat per les tropes soviètiques, que van esdevenir els grans dominadors de la vida política i social romanesa.

EL [[19 de novembre]] de [[1946]] es van realitzarcelebrar les eleccions. Quan totes les estimacions donaven per guanyador el PNT-CD per una àmplia majoria, el govern, que es presentava en el bloc dels partits democràtics (en què els comunistes eren la força més important), va adulterar el resultat final, ja que els resultats demostraven la seva derrota, i va declarar-se guanyador per una majoria del 70% dels vots emesos cap a la coalició comunista. El [[30 de juliol]] de [[1947]] el líder del PNTCD, [[Vintilă Brătianu]], va ser detingut i al novembre del mateix any va ser condemnat. Enmig d'aquest ambient d'instauració d'una dictadura comunista, Miquel I va fer una crida inútil als [[Estats Units]] i el [[Regne Unit]] perquè actuessin i evitessin el que ja era una realitat. El [[30 de desembre]], el president del govern [[Petru Groza]] va obligar Miquel I a signar la seva abdicació, obligant-lo a marxar a l'[[exili]] i instaurant-se la [[República Popular de Romania]].