[[Fitxer:Norbert wiener.jpg|miniatura|El matemàtic Norbert Wiener, inspira a Louis Barron per a la creació de circuits electrónics.]]
Ella i el seu marit '''Louis''' estudien [[Musique concrète]] amb una grabadoragravadora de cinta que els hi regalen quan es casen. En Louis és inspirat per elpel llibre del matemàtic [[Robert Wiener]], "''Control and Communication in the Animal and the Machine",'', i comença a fer i manipular [[circuits electrònics]] per a generar so. Mentrestant ella s'especialitza en l'edició i modificació de la cinta magnètica.<ref name=":2">{{Ref-publicació|article=The Barrons: Forgotten Pioneers of Electronic Music|publicació=NPR.org|llengua=en|url=http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4486840}}</ref> La primera composició Americanaamericana de música electrònica per a cinta magnètica esés de Bebe i Louis alel 1950, amb el títol de ''Heavenly Menageri.''
A principis dels anys 50cinquanta, el matrimoni Barron col·laboren amb diversos directors de cinema, per a la producció d'efectes sonors en [[cinema experimental]]. Van escriure la banda sonora a tres pel·lícules experimentals de ld'[[Ian Hugo]]. Les més famoses, ''Bells of Atlantis'' (1952) and i ''Jazz of Lights'' (1954). També van fer la producció sonora de ''The Very Eye of Night'' (1959), pel·lícula de Maya Deren amb música delde [[Teiji Ito]]. ''Bridges-Go-Round'' (1958) de [[Shirley Clarke]] conté dosdues composicions de Bebe i Louis.
La L'obra més famosa i reconeguda dels Barron és la banda sonora de música electrònica que van fer per a la pel·lícula ''Forbidden Planet'' (1956), la primera per a una pel·lícula comercial.''
AlEl 1962 mouen el seu estudi d'enregistrament a Los Angeles, on treballen en la creació de sons per petites pel·lícules, teatre i televisió.
