Revisió del 22:23, 26 nov 2018 modifica Tenienteramires (discussió \| contribucions) 1.252 edits m Correccions menors. Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 15:18, 11 juny 2021 modifica desfés Arnaugir (discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 67.710 edits retocs Edició següent →
Línia 1: ~~{{millorar redacció\|sintaxi no catalana\|data=2014}}~~ {{Infotaula grafema}} '''Œ''' ([[minúscula]]: '''œ''') és un [[grafema]] de l'[[alfabet llatí]] consistent en una [[lligadura tipogràfica]] de les lletres ''[[o]]'' i ''[[e]]''. En llatí medieval, i modern primerenc, era utilitzat per representar el [[diftong]] [[grec]] ''οι'' i també en algunes paraules no gregues; aquest ús continua actualment en anglès i francès. En francès representa la [[vocal mitjana anterior arrodonida]] i sona diferent que no pas la ''[[é]]'' or ''[[è]]''. El grafema és utilitzat també en l'ortografia moderna del [[nòrdic antic]]. En [[alemany]], l'equivalent és ''[[ö]]'' (''o'' amb ''[[umlaut]]''). En [[danès]], [[feroès]] i [[noruec]] la lletra equivalent és ''[[Ø]]''. No és intercanviable per ''ö'' en [[suec]], [[finlandès]], [[islandès]], [[estonià]], [[hongarès]] i [[turc]], ja que la ''ö'' no representa ''o'' amb umlaut en aquestes llengües. '''Œ''' (minúscula '''œ''') és una [[vocal]] i una [[lletra]] usada en [[llatí]] medieval i modern, i en l'alfabet francès modern. L'origen de la lletra és una lligadura d'[[o]] i e. En català no existeix un nom oficial per a anomenar aquesta lligadura. En llatí clàssic representava un so similar al diftong català ''oi'' ([oj]); emperò el llatí vulgar va reemplaçar aquest so pel d'una ''e'' llarga ([e:]). Per aquesta raó, les paraules llatines que posseeixen Œ i que han arribat al català s'escriuen amb E,''e''; ~~V.G.~~per exemple, ''fœderal'' es converteix en "''~~federa~~federal''l" i ''fœtus'' en "''fetus''".▼ La combinació descriu un [[diftong]], [[Alfabet fonètic internacional\|AFI]] [oe̯] o [oj], que tenia un valor similar al català "oi" en la paraula "almoina". S'usava en préstecs del [[grec]], en paraules que contenien el diftong. El costum clàssic i el modern és escriure ambdues lletres separades, però la lligadura es va usar en època medieval i a començaments de l'era moderna, en part perquè Œ havia estat reduïda a una vocal simple (IPA: [e:]) en l'última època del llatí. En l'[[Alfabet Fonètic Internacional]] representa la [[vocal mitjana anterior arrodonida]]. En [[alemany]], [[Ö]] (O amb ''[[Umlaut]]'') és l'equivalent. En [[danès]], [[feroès]] i [[noruec]] la lletra equivalent és [[Ø]]. No és intercanviable per Ö en [[suec]], [[finlandès]], [[islandès]], [[estonià]], [[hongarès]] i [[turc]], ja que la Ö no representa O amb Umlaut en aquestes llengües. Els codis [[Unicode]] són respectivament Œ 338 (152 en [[Sistema hexadecimal\|hexadecimal]]) i œ 339 (153 en hexadecimal). A HTML el codi <code>&OElig;</code> i <code>&oelig;</code>; també pot ser usat. A l'hora d'escriure des d'un PC, ''œ'' és ALT+0156 i ''Œ'' és ALT+0140.▼ ▲En llatí clàssic representava un so similar al diftong català oi ([oj]); emperò el llatí vulgar va reemplaçar aquest so pel d'una e llarga ([e:]). Per aquesta raó, les paraules llatines que posseeixen Œ i que han arribat al català s'escriuen amb E, V.G. ''fœderal'' es converteix en "''federa''l" i ''fœtus'' en "''fetus''". En el [[francès]], l'ús de œ no és qüestió d'estètica, sinó de lingüística: œ i les vocals separades oe no es llegeixen de la mateixa manera (''cœlacanthe'' [''selacãt''] ~ ''coefficient'' [''koefisiã'']). Notem que el dígraf francès œu es pronuncia [''ø''] o [œ], però en les paraules provinents del [[grec]] s'hauria de pronunciar [e] (''œdème'' com ''édème'', ''œsophage'' com ''ésophage'', ''œcuménique'' com ''écuménique'', ''Œdipe'' com ''Édipe''); l'ús actual prefereix algunes vegades la pronunciació [ø], però no en tots els casos (fœtus, cœlacanthe). El símbol "œ" també es fa servir en l'[[Alfabet fonètic internacional]] per a la [[vocal]] anterior semioberta labialitzada. La majúscula petita correspon a un so diferent, la vocal anterior oberta labialitzada. ~~Fora de tot àmbit de correcció es pot fer servir per a evitar escriure masculins i femenins (boixos i boixes-> boixos/es -> boixœs)~~ ▲Els codis [[Unicode]] són respectivament Œ 338 (152 en [[Sistema hexadecimal\|hexadecimal]]) i œ 339 (153 en hexadecimal). A HTML el codi <code>&OElig;</code> i <code>&oelig;</code>; també pot ser usat. ~~A l'hora d'escriure des d'un PC:~~ ~~'''''œ''''' és ALT + 0156~~ ~~'''''Œ''''' és ALT + 0140~~ {{Commonscat}} {{Autoritat}}

Œ: diferència entre les revisions