{{Vegeu també|Cos de voluntaris romanesos en Rússia}}
Els romanesos ena Àustria-Hongria van entrar en la guerra des del principi, amb centenars de milers de romanesos de Transsilvània i BukoviniaBucovina mobilitzats durant tota la guerra. Encara que la majoria dels romanesos de TransilvaniaTranssilvània eren lleials a l'Imperi, amb el temps van sorgir sentiments reaccionaris, sobretot després que Romania s'unís a la guerra. Molts dels soldats lleials van decidir prèviament que era molt millor arriscar les seves vides a través de la deserció, en lloc de disparar als seus connacionals ètnics. S'han escrit moltes novel·les sobre aquest tema, incloent-hi ''El Boscbosc deldels penjatpenjats'', de [[Liviu Rebreanu]].
Els soldats romanesos van lluitar en tots els fronts europeus d'Àustria-Hongria, i alguns d'ells es van distingir, com el căpitan (capità) [[Gheorghe Flondor]] i el locotenent (lloctinent) [[Emil Rebreanu]]. Altres romanesos notables que van lluitar en l'Exèrcit austrohongarès inclouen Locotenent-Major i Assessor Imperial [[Constantin Isopescu-Grecul]], així com [[Octavian Codru Tăslăuanu]], que també va escriure les seves valuoses memòries sobre la seva experiència en la guerra. [[Samoilă Marzá]], un soldat ende l'Exèrcit austrohongarès, va arribar fins a [[Riga]] i es va convertir en el primer fotògraf de guerra romanésromanès. En total, fins a 150.000 romanesos van morir en l'acció mentre lluitaven com a part de l'Exèrcit austrohongarès.<ref>Erlikman, Vadim (2004). Poteri narodonaseleniia v XX veke : spravochnik. Moscow. Page 51</ref>
