Terra llaurable: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Manteniment de plantilles
Línia 2:
La '''terra llaurable''', '''terra conreable''', o '''terra cultivable''' és la part del [[sòl]] que s'utilitza per a l'[[agricultura]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Sullivan |nom= |enllaçautor=Arthur O'Sullivan (economista) |coautors=Steven M. Sheffrin |títol=Economics: Principles in Action |editorial=Prentice Hall |any=2003 |lloc=Upper Saddle River, New Jersey 07458 |pàgina=p. 480 |url=https://www.savvas.com/index.cfm?locator=PSZu4y&PMDbSiteId=2781&PMDbSolutionId=6724&PMDbSubSolutionId=&PMDbCategoryId=815&PMDbSubCategoryId=24843&PMDbSubjectAreaId=&PMDbProgramId=23061 |isbn=0-13-063085-3}}</ref> Inclou totes les terres cultivades amb conreus anuals (les terres amb dues collites l'any es compten una sola vegada), [[prat]]s temporals explotats econòmicament i horts i [[guaret]]s. Les terres abandonades no s'inclouen en aquesta categoria.<ref>{{ref-web|títol=ESS Production Definitions |editor=FAO.org |url=http://www.fao.org/economic/ess/ess-standards/ess-production-definitions0/en/}}</ref> La terra llaurable és una categoria de la [[terra agrícola]], la qual segons la definició que en fa la [[FAO]], a més inclou la terra sota conreus permanents o perennes, com són les plantacions de fruits i també les pastures permanents per a ús de la ramaderia. L'any 2008, en el món la terra per a llaurar total era de 13.805.153 km², i 48.836.976 km² estaven classificats com "terra agrícola."<ref>{{ref-web|títol=FAO Resources page |any=2010 |editor=FAO.org |url=http://www.fao.org/economic/ess/ess-publications/ess-yearbook/ess-yearbook2010/yearbook2010-reources/en/}}</ref>
 
La quantitat de terra conreable fluctua tant de manera regional com mundial per factors humans i climàtics com la irrigació, la desforestació, desertificació, la construcció de feixes i el creixement urbà.<ref>{{ref-web|url=http://www.fao.org/DOCREP/006/Y4683E/y4683e06.htm |títol=y4683e06 |editor=Fao.org |data= |consulta= 30 setembre 2010|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20101008055558/http://www.fao.org/docrep/006/y4683e/y4683e06.htm|dataarxiu= 8 octubre 2010 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.uncapsa.org/Flash_Detail.asp?VJournalKey=73 |títol=CAPSA Flash Detail |editor=Uncapsa.org |data= |consulta= 30 setembre 2010}}</ref>
 
La part més productiva d'aquestes terres la componen les terres sedimentàries les quals històricament les han format els rius.