Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→El tractat de Brétigny: elimino contingut duplicat |
→El tractat de Brétigny: amplio contingut |
||
Línia 279:
Eduard està furiós, intenta provocar una gran batalla amb els francesos. Són invisibles, però els retardadors i exploradors anglesos cauen sovint en emboscades on són assassinats. Finalment, Eduard arriba davant de [[París]], on el Dofí està tancat amb la població de l'[[Illa de França]]. Malgrat les provocacions, el dofí prohibeix als seus cavallers lluitar. No vol repetir la [[batalla de Poitiers (1356)|derrota de Poitiers]].
Al cap de dotze dies, Eduard III ha d'abandonar París per tornar a embarcar el més ràpidament possible perquè no té més menjar, la majoria dels seus cavalls han mort per falta de farratge i ha perdut un nombre important d'homes. A més, una incursió de mariners [[normandsçç a Winchelsea <ref name="Laranébret"/> el març de 1360 va causar pànic a Anglaterra <ref>On retrouve trace de ces raids dans les chroniques anglaises anonymes de l'époque : {{en}} ''The Chronicle of London''. Rex Edwardius Tertius 1360, John Wroth, John Deynes et Walt Berneye [http://www.maisonstclaire.org/resources/chronicles/london/rex_edwardius_tertius/cl_1360.html British Museum].</ref>. A Beauce, la resta del seu exèrcit queda atrapat per [[setge de Chartres (1360)|una violenta tempesta que el disloca]]. Aquest esdeveniment es percep com a miraculós<ref name="brte coulet"/> i l'expressió d'una voluntat divina i reforça la legitimitat dels [[valois]] molt debilitats pels seus fracassos militars de [[batalla de Crécy|Crécy]] i [[batalla de Poitiers (1360)|Poitiers]]. La cavalcada de 1359 va acabar amb un fracàs rotund i les seves conseqüències psicològiques sobre Eduard III van ser crucials: es va adonar que la diferència demogràfica i les emergents aspiracions nacionals no li permetien controlar un territori tan vast: mai no podria ser rei de França <ref>{{Citation|Comment le duc de Normandie et son conseil envoyèrent légats pour traiter de la paix entre le roi de France et le roi d'Angleterre; et comment la paix fut faite}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{II}}}}, {{chap.|131}}, {{p.|429-433}}, [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f501.table Bibliothèque nationale de France].</ref>. No obstant això, la captura de Joan el Bo li dóna poder de negociació.
El [[tractat de Brétigny|tractat de Brétigny-Calais]] finalment conclou el conflicte:
* un rescat de tres milions de lliures per l'alliberament de [[Joan II de França|Joan II el Bo]] (equivalent a la totalitat les recaptacions del rei durant dos anys);
* el rei d'Anglaterra obté la sobirania sobre [[Guiena]], [[Gascunya]], [[Calais]], el [[Comtat de Poitiers|Poitou]], el [[comtat de Guines]], el [[Perigord]], el [[Llemosí (regió)|Llemosí]], l'[[Angoumois]], la [[Saintonge]] i, en dependre de les terres del [[Armanyac|comtat d'Armanyac]], adquireix l'[[Agenais]], el [[Comtat de Carcí|Carcí]], el [[Roergue]], la [[Bigorra]] i el [[comtat de Gaura]]. <ref>{{Citation|Ci s'ensuit la chartre de l'ordonnance de la paix faite entre le roi d'Angleterre et ses alliés, et le roi de France et les siens}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{II}}}}, {{chap.|132}}, Bibliothèque nationale de France, {{lire en ligne|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f505.table}}, {{p.|433-437}}.</ref>.
[[fitxer:Battle of Auray.jpg|miniatura| La [[batalla d'Auray]]. Miniatura de Perrin Remiet issue de la ''Chronique de Bertrand Du Guesclin'' par Cuvelier, [[British Library]], Y.T.35.]]
El tractat té com a objectiu desactivar totes les queixes que van conduir a l'esclat del conflicte. Per tant, Eduard III renuncia als ducats de [[ducat de Normandia|Normandia]] i Touraine, als comtats de [[comtat de Maine|Maine]] i [[comtat d'Anjou|Anjou]] i la sobirania sobre Bretanya i Flandes. Sobretot va renunciar a reclamar la [[corona de França]]. <ref>{{Citation|Ci après s'ensuit la forme et la manière de la lettre de renonciation que fit le roi d'Angleterre entre lui et le roi de France}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{II}}}}, {{chap.|139}}, Bibliothèque nationale de France, {{lire en ligne|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f514.table}}, {{p.|444-448}}.</ref>.
La represa de la [[Primera guerra de successió de Bretanya|Guerra de Successió a Bretanya]] no va ser molt feliç per als francesos: [[Carles de Blois]] i [[Bertrand du Guesclin]] van ser derrotats a [[batalla d'Auray|Auray]] pels futurs [[Joan IV de Bretanya]] i [[John Chandos]]<ref>{{Citation|Comment messire Bertran du Guesclin fut pris ; et comment messire Charles de Blois fut occis en la bataille ; et toute la fleur de la chevalerie de Bretagne et de Normandie prise ou occise}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{II}}}}, {{chap.|195}}, {{p.|496-497}}, [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f564.table Bibliothèque nationale de France].</ref>.Aquesta batalla condueix al [[tractat de Guérande (1365)| tractat de Guérande]] que reconeix a Jean IV com a [[ducat de Bretanya|duc de Bretanya]], els anglesos mantenen el control de [[Brest]] i la seva regió<ref>{{Citation|Comment le roi de France envoya messages pour traiter de la paix entre le comte de Montfort et le pays de Bretagne; et comment il en demeura duc}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{II}}}}, {{chap.|200}}, {{p.|500-501}}, [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f564.table Bibliothèque nationale de France].</ref>.
En total, els anglesos són amos d'un bon terç del [[regne de França]], i el ducat de Bretanya està controlat per un dels seus aliats (Joan IV es casa amb una germana llavors nora del [[Eduard de Woodstck|Príncep Negre]]). Però Carles V és un bon tàctic: la pau obtinguda permet retornar al futur rei (el seu pare Joan el Bo mor el 8 d'abril de 1364) la capacitat de recuperar els territoris cedits.
=== La reconquesta de Carles V el Savi: del 1364 al 1380 ===
==== La Guerra dels dos Peres i la Guerra Civil castellana ====
| |||