Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 280:
Eduard està furiós, intenta provocar una gran batalla amb els francesos. Són invisibles, però els retardadors i exploradors anglesos cauen sovint en emboscades on són assassinats. Finalment, Eduard arriba davant de [[París]], on el Dofí està tancat amb la població de l'[[Illa de França]]. Malgrat les provocacions, el dofí prohibeix als seus cavallers lluitar. No vol repetir la [[batalla de Poitiers (1356)|derrota de Poitiers]].
Al cap de dotze dies, Eduard III ha d'abandonar París per tornar a embarcar el més ràpidament possible perquè no té més menjar, la majoria dels seus cavalls han mort per falta de farratge i ha perdut un nombre important d'homes. A més, una incursió de mariners [[normands]] a Winchelsea <ref name="Laranébret"/> el març de 1360 va causar pànic a Anglaterra <ref>On retrouve trace de ces raids dans les chroniques anglaises anonymes de l'époque : {{en}} ''The Chronicle of London''. Rex Edwardius Tertius 1360, John Wroth, John Deynes et Walt Berneye [http://www.maisonstclaire.org/resources/chronicles/london/rex_edwardius_tertius/cl_1360.html British Museum].</ref>. A Beauce, la resta del seu exèrcit queda atrapat per [[setge de Chartres (1360)|una violenta tempesta que el disloca]]. Aquest esdeveniment es percep com a miraculós<ref name="brte coulet"/> i l'expressió d'una voluntat divina i reforça la legitimitat dels [[valois]] molt debilitats pels seus fracassos militars de [[batalla de Crécy|Crécy]] i [[batalla de Poitiers
El [[tractat de Brétigny|tractat de Brétigny-Calais]] finalment conclou el conflicte:
| |||