Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions

Entre [[1356]] i [[1375]], la [[corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] s'enfronten per la possessió de les terres del sud del [[Regne de València]]. El conflicte es va equilibrar amb la intervenció del [[Regne de França]], que desitjava instaurar al tron castellà un monarca que fes intervenir la potent flota castellana contra el [[Regne d'Anglaterra]], i poder-la vèncer en la guerra. Amb l'ajuda de França, [[Enric de Trastàmara]] fou proclamat rei a Calahorra el 1366 i va ocupar en poc de temps la totalitat del regne castellà. [[Pere I de Castella]] demana ajut al governador anglès d'Aquitània [[Eduard de Woodstock]] amb el [[pacte de Libourne]], segons el qual [[Guipúscoa]] havia de passar a mans del [[Regne de Navarra]] i [[Biscaia]] al [[Regne d'Anglaterra]]. Aquest va penetrar en la península amb tropes angleses i va derrotar Enric en la [[Batalla de Nàjera]], el 1367. Tot i la brutal repressió contra els partidaris d'Enric, aquest aconseguí recobrar forces i va assetjar Toledo el 1368 i va derrotar Pere I en la [[Batalla de Montiel]], el 1369. Mentre es negociava la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acabà amb la mort de Pere en mans del seu germà Enric. Amb aquesta mort, es va posar fi a la dinastia Borgonya al tron castellà per donar pas a la dinastia [[Trastàmara]].