Diferència entre revisions de la pàgina «Aiguabarreig (Mequinensa)»

m
neteja i estandardització de codi
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Topònim ==
El terme "Aiguabarreig" és una paraula catalana que fou rescatada el 1993 pel naturalista [[Guillem Chacon i Cabas|Guillem Chacon]] i proposada amb èxit als governs de Catalunya i de l'Aragó com a nom oficial de l'indret. Designa la mescla d'aigües en el lloc en el qual dos o més corrents d'aigües s'ajunten i formen una sola. L'Aiguabarreig Segre-Cinca-Ebre es forma quan el [[Cinca|riu Cinca]] aporta les seves aigües al [[Segre|riu Segre]], al terme municipal de [[La Granja d'Escarp]], i al seu torn aquestes són aportades al [[Ebre|riu Ebre]], ja a [[Mequinensa]].<ref name=:0>{{Ref-llibre|títol=Una visión multidisciplinar del patrimonio geológico y minero|url= https://books.google.cat/books?id=eZlyqyIZbaAC&pg=PA121&lpg=PA121&dq=mata+perell%C3%B3+aiguabarreig&source=bl&ots=1XgbalHNdA&sig=ACfU3U2wR0_Z6Dj6QdTiacaxwPqiWoaUQA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiU9pvO8IPmAhVI1xoKHdTED7gQ6AEwAXoECAoQAQ#v=onepage&q=mata%20perell%C3%B3%20aiguabarreig&f=false| editorial=IGME|data=2010|isbn=978-84-7840-836-8|llengua= castellà|nom=Pedro|cognom=Florido|any=|capítol=}}</ref>
 
== Marc geogràfic ==
== Biodiversitat i birding ==
[[Fitxer:Vista_General_Aiguabarreig.jpg|miniatura|Confluència fluvial d'Ebre, Segre i Cinca a [[Mequinensa]].]]
Gràcies a aquestes característiques conviuen espècies d'ambients ben oposats on les aus són el grup més destacat, abastant des de colònies de [[ardèids]], a les illes fluvials, a tot tipus de [[Rapinyaire|r]]<nowiki/>apinyaires així com aus pròpies d'ambients desèrtics, incloent una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa. Altres grups faunístics ben representats són: [[rèptils]], [[amfibis]] i [[mamífers]], aquests últims, amb una extraordinària representació de diferents espècies de [[Ratpenats|ratapinyades]], una abundant població de [[cérvols]], [[cabirol]]s, presència de la sigilosa [[Llúdries|llúdria]] i la cada vegada més abundant [[cabra salvatge]], podent-se arribar a observar des del mateix [[Mequinensa|poble]] o al [[castell de Mequinensa]]. Els [[endemisme]]s són notables en la entomofauna i dins de les aigües, juntament amb les [[Nàiade auriculada|nàiades]], subsisteixen amb dificultat (pels efectes dels embassaments i la introducció d'espècies piscícoles amb [[Pesca esportiva|finalitats esportives]]) poblacions de peixos [[Espècie nadiua|autòctons]] com el [[Bavosa de riu|fraret]] o [[Bavosa de riu|rabosa de riu]].<ref>{{Ref-publicació|url=http://www2.monitoreducador.org/me120/enruta120.pdf|article=Cinca, Segre y Ebro: el encuentro de tres ríos|cognom=Lon Quintana|nom=Jordi|publicació=Amalgama|doi=|pmid=}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref>
 
L'acumulació de sediments a la cua de l'embassament de Riba-roja ha permès que al llarg dels últims anys s'hagin constituït diferents illes entre les confluències primer del [[Segre]] amb el [[Cinca]] fins a arribar a l'Ebre, ja en la població aragonesa de [[Mequinensa]]. De totes elles cal destacar l'Illa dels Martinets que s'ha convertit al llarg dels anys en una important colònia de nidificació per a moltes espècies d'[[ardèids]], com l'[[esplugabous]], el [[Martinet ros comú|martinet ros]], el [[martinet menut comú]], el [[martinet de nit comú]], el [[martinet blanc comú]], el [[bernat pescaire]] i l'[[agró roig]], i on també hivernen ben camuflats entre les masses de canyís, uns pocs exemplars de [[bitó comú]].<ref name=:1/>
2.185.003

modificacions