Aeronau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Conformar' no és sinònim de 'formar'.
m Manteniment de plantilles
Línia 13:
Els aeròstats estan formats per un dipòsit més gran que la cabina que sustenta. Aquest dipòsit s'emplena d'un gas més lleuger que l'aire atmosfèric, com per exemple [[hidrogen]], [[heli]] o aire calent. Si a la massa d'aire contingut s'afegeix la massa de la cabina, resulta que han de sumar la mateixa massa que la de l'aire que l'aeròstat ha desplaçat. Les dues configuracions més habituals d'aeròstats són les següents:
 
* El [[globus aerostàtic]] és un vehicle sense cap mena de propulsió, que es desplaça gràcies a la incidència del vent sobre la gran bossa de gas de què disposen. Durant el vol i amb cap altra mena d'interacció dinàmica, el control de la trajectòria del globus no pot controlar-se a voluntat. La pràctica habitual amb aquestes aeronaus és la de canviar d'altitud per cercar els corrents d'aire amb les direccions i intensitats més propícies. El pilot pot controlar l'altitud escalfant l'aire (disminuint la densitat de l'aire del dipòsit) o soltant càrrega o llast (disminuint el pes que ha de sustentar l'aire menys dens del dipòsit).<ref name=AOPA>{{ref-web |url=http://www.aopa.org/letsgoflying/dream/takeflight/types.html |títol=Let's Go Flying Types of Flying |autor=Aircraft Owners and Pilots Association (AOPA) |consulta=2009-06-14 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090602000450/http://www.aopa.org/letsgoflying/dream/takeflight/types.html |arxiudata=2009-06-02 }}</ref>
* [[dirigible]], és una aeronau més lleugera que l'aire. Un exemple famós de dirigible és el [[zepelí]], una aeronau dirigible caracteritzada per sustentar-se per un conjunt de bosses de gas amb una coberta [[aerodinàmica]] i amb una góndola rígida. Alguns accidents amb aquest tipus d'aeronaus com el del [[LZ 129 Hindenburg]], que es cremà en un accident provocant una tragèdia, van fer que els zepelins caigueren en desús. Hi havia altres tipus de dirigibles no rígids es caracteritzaven per unes bosses de gas, moderadament aerodinàmiques, amb estabilitzadors a la part del darrere. Com a gas sustentador dels dirigibles, generalment es fa servir heli. Aquest gas es tanca en una càmera de dimensions suficientment grans per permetre la sustentació de l'aparell.
 
Línia 91:
S'anomenen ultralleugers a les aeronaus amb un límit de pes de quatre-cents quilograms segons legislació vigent<ref name=RDUltralleuger>
{{ref-web|url= http://www.seguridadaerea.es/AESA/LANG_CASTELLANO/_INFORMACION/NORMATIVA/LEGISLACION/DISPOSICIONES_COMPLEMENTARIAS/1999/rd_1591_99.htm|títol=Reial decret 1591/1999}}</ref>
<ref name=DUltralleuger>{{ref-web |url= http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/mobilitat/infotransports/normativa/aeri/ultralleugers/decret1621994.jsp |títol= Decret 162/1994 }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref> i de{{què}} amb un disseny molt simple de l'estructura, feta de tubs metàl·lics d'algun [[aliatge]] lleuger i amb opció d'ésser equipades amb una planta de potència.
 
La forma pot ser tan simple com la d'una cometa triangular o bé la d'una aeronau carenada i instrumentada. De fet es distingeixen senzillament pel nombre de [[seient]]s, o per si es tracta simplement de paracaigudes o parapents ja siguen motoritzats o no motoritzats.<ref name=AOPA/>
Línia 98:
{{article principal|Helicòpter}}
[[Fitxer:Traumaheli_op_de_Dam.JPG|miniatura|Helicòpter de l'equip mèdic mòbil neerlandès en servei d'emergència.]]
Els helicòpters són aeronaus molt emprades als vols civils a causa de la seua versatilitat. La capacitat d'enlairar-se en vertical els fa molt apropiats per prendre pistes curtes o espais reduïts com, per exemple, terrats per tal d'enlairar-se. És normal fer servir helicòpters per part dels serveis públics a les ciutats, per a tasques de vigilància o [[Incendi|emergències de foc]] o ferits. En el cas especial de les emergències són útils per ser capaços d'arribar als llocs on efectuar les tasques de salvament, fins i tot si s'han produït catàstrofes que n'impedeixen l'accés.<ref name=Sanderson>{{ref-web|url=http://www.rotor.com/membership/rotor/rotorpdf/spring%2030.pdf|títol=Emergency Helicopter Landing Facilities|autor=Sanderson,B.|consulta=2009-06-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120105170327/http://www.rotor.com/membership/rotor/rotorpdf/spring%2030.pdf|arxiudata=2012-01-05}}</ref> Es poden fer servir també en casos d'emergències quan cal una visió aèria de situacions complicades i dels moviments de la gent, podent també transportar experts i equipament al lloc designat.<ref name=bbkbund>{{ref-web|títol= Flyer Civil Protection Helicopter|url= http://www.bbk.bund.de/nn_1047878/SharedDocs/Publikationen/EN/booklets__leaflets/Flyer__Civil-Protection-Helicopter,templateId=raw,property=publicationFile.pdf/Flyer_Civil-Protection-Helicopter.pdf|autor= BBK}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref>
 
És especialment importat tenir en compte les alteracions que es poden causar a l'ambient amb l'ús aeronaus d'aquest tipus, sobretot als enlairaments, on s'alça pols i contaminació i se sotmet a càrregues el lloc d'aterratge. És especialment crític als hospitals, on se sol situar la pista d'aterratge al terrat, lloc també se solen situar les entrades de ventilació.
Línia 126:
==== Abastiment en vol ====
{{Article principal|Abastament en vol}}
L'abastament en vol consisteix a transferir càrrega de combustible entre aeronaus durant el vol,<ref>{{GEC|0154610|abastament en vol}}</ref> per tal de reomplir el dipòsit d'una de les aeronaus sense aterrar i així augmentar-ne l'abast. Aquesta missió la realitzen avions especialitzats, sovint avions de transports adaptats, i tan sols és possible si l'altra aeronau compta amb un receptacle apte per a l'abastament aeri. La correcta planificació de l'abastament en vol a les missions és útil, ja que permet enlairar-se amb una major càrrega d'equipament o de personal que si s'hagués de carregar tot el combustible de partida. L'abastament en vol es planteja també com a instrument per mantenir a l'aire les aeronaus no tripulades que es dediquen a la vigilància de territoris.<ref name=Bowers>{{ref-web|títol=Estimation algorithm for autonomous aerial refueling using a vision based relative navigation system|url=http://txspace.tamu.edu/bitstream/handle/1969.1/2700/etd-tamu-2005B-AERO-Bowers.pdf?sequence=1|pàgina=14|autor=Bowers, R.E.}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref>
 
[[Fitxer:C-130_Hercules_2.jpg|miniatura|El [[C-130 Hercules]] és ben conegut en el camp de la logística militar.]]
Línia 151:
Similars dissenys i proves van demostrar la viabilitat de l'avió com a aeronau amb el vol controla dels [[Germans Wright]], de manera que es donà pas a l'època dels pioners de l'[[aviació]] en un intent continu d'aconseguir un vol controlat, sustentat i amb motor de manera estable el 17 de desembre de 1903.
 
Una altra fita de començaments del {{segle|XX}} fou la consecució de vol de girodines i de l'explotació dels seus avantatges. Amb l'autogir de [[Juan de la Cierva]] a 1919 s'aconseguí acurtar les pistes necessàries per enlairar-se i aterrar.<ref name=Lienhard2>{{ref-web|url= http://www.uh.edu/engines/epi1794.htm |títol=No. 1794: Autogiro |autor=Lienhard, J.H. | consulta=2009-06-12}}</ref> Fou aprofitant-ne els hites tècnics resolts per aquest tipus d'aeronaus que s'aconseguí el primer helicòpter pràctic i controlable cap a 1936, el [[Focke-Wulf Fw 61]] que era capaç de demostrar capacitat per a l'[[autorrotació]].<ref name=Leishman>{{ref-web |url=http://itlims.meil.pw.edu.pl/zsis/pomoce/SSR/A_History_of_Helicopter_Flight.pdf |títol=A history of helicopter flight |autor=Leishman J.G. |consulta=2009-06-12 |editor=University of Maryland |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090206131409/http://itlims.meil.pw.edu.pl/zsis/pomoce/SSR/A_History_of_Helicopter_Flight.pdf |arxiudata=2009-02-06 }}</ref>
 
Els posterior avanços en aquesta tècnica s'aconseguiren en paral·lel a les carreres de desenvolupament d'aeronaus dutes a terme a la Primera i Segona Guerra Mundial i després a la Guerra Freda, principalment amb la inversió dels governs enfrontats. La dinàmica general en el camp de l'[[aviació]] ha estat la de transferir les [[tecnologia|tecnologies]] adquirides a aquestes curses armamentístiques i els aparells sobrants per a l'ús i la investigació civil.<ref name=Motiwalla>{{ref-web|títol=The History & Development of Corporate & Business Aviation|url=http://www.paramountbusinessjets.com/docs/AviationWritingCompetition2009/TheHistoryAndDevelopmentOfCorporateBusinessAviation.pdf|autor=Motiwalla, A.|any=2009}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref>
 
Ja a l'època present es troba el desenvolupament i explotació d'aeronaus sense tripulació [[UAV]] i de les necessitats d'augment de l'eficiència de les aeronaus de transport civil, a causa dels costos creixents del petroli de 2003 a 2008.