Independència de Mèxic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
|||
Línia 22:
Per a alguns historiadors, el primer intent d'aconseguir la independència de Mèxic va començar el desembre del [[1650]], quan l'irlandès William Lamport (conegut a [[Mèxic]] com Guillen de Lampart), va escapar de la presó de la [[Inquisició]] i va promulgar la seva proclamació de la independència.<ref name=human>{{ref-llibre|cognom=Racine |nom=Karen |cognom2=Mamigonian |nom2=Beatriz G. |títol=The Human Tradition in the Atlantic World, 1500–1850 |url= http://books.google.cat/books?id=IOR5bOpGUiQC&pg=PA44&lpg=PA44&dq=lamport+mexico+independence+1650&source=bl&ots=eQMMaoVjzG&sig=8A78jVegn1rmaT4LN9cCDWLV6t8&hl=ca&sa=X&ei=pcyDUIq0Kai_0QXXvYG4BA&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=lamport%20mexico%20independence%201650&f=false |llengua=anglès| editorial=Rowman & Littlefield |data=2010 |pàgines=p.44 |isbn=1442206993}}</ref> No només va ser la primera proclamació d'independència d'un país del [[Nou Món]], sinó la primera a prometre un [[Monarquia electiva|monarca electe democràticament]], igualtat racial i reforma agrària. Lamport volia que Mèxic se separés de la resta d'[[Espanya]] així com separar l'església i l'estat. Lamport, però, va ser capturat ràpidament i va ser condemnat a mort com a heretge.<ref name=human/>
La figura principal i l'originador del moviment d'independència mexicà, va ser [[Miguel Hidalgo y Costilla]], un mossèn crioll ric del petit poble de Dolores, a [[estat de Guanajuato|Guanajuato]]. Després de convertir-se en sacerdot, Hidalgo va promoure la idea d'un aixecament entre el poble nadiu i mestís en contra de [[Napoleó Bonaparte]] i a favor d'una autonomia que donés a tots els habitants l'oportunitat de ser part de la política i en l'economia de la [[Nova Espanya]].<ref>{{Ref-web|títol=Por qué Hidalgo aclamaba al rey de España en pleno grito de Dolores|url=https://www.dememoria.mx/inedita/por-que-hidalgo-grito-viva-fernando-vii/|data=2019-09-15|consulta=2020-10-19|llengua=castellà|cognom=Vianey
Va realitzar discussions a casa seva sobre els problemes socials i econòmics de la Nova Espanya; hi eren benvinguts no només els mestissos, sinó els criolls i fins i tot els peninsulars inconformes. Els [[Crioll|criolls]], fills d'espanyols nascuts a la Nova Espanya, van començar a anomenar-se a si mateixos "americans" (en referència al continent), com a identitat pròpia en oposició als "peninsulars" (o [[Europa|europeus]]). El moviment d'independència va sorgir arran d'aquestes discussions i en contra del domini polític i econòmic espanyol a la Nova Espanya. S'havia designat que el [[8 de desembre]] de [[1810]] seria la data de l'inici de l'aixecament.
| |||