Pere Blai: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 6:
| peuobra = {{mida|85%|Cos nou del Palau de la Generalitat (Barcelona).}}
}}
'''Pere Blai''' (Barcelona 1553 - 1620), arquitecte, va ser el gran representant del [[Renaixement]] italianitzant a Catalunya, amb una significació i un estil comparables als del [[Cronaca]] o els [[Sangallo]] a la Toscana.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ràfols|nom = Josep-Francesc|títol = Entorn del nostre Barroc|edició = 1936
== Context ==
Gran part dels edificis i de les esglésies parroquials construïdes o reformades a Catalunya entre el final del {{segle|XVI}} i el principi del XVII esdevenen el reflex d'una situació social i laboral immobilista, fortament arrelada a la cultura gòtica local i poc propensa a acceptar canvis de l'exterior que poguessin vulnerar-la. Tot i així, a diferents punts de l'[[arquebisbat de Tarragona]], durant l'últim terç del {{segle|XVI}} es va bastint un seguit d'edificacions religioses allunyades de les solucions goticistes: constitueixen un petit grup d'obres excepcionals i evidencien l'existència d'una sensibilitat minoritària, però diferent i oberta a les novetats formals que provenen de l'exterior. En general, l'arquitectura renaixentista catalana recorda obertament la de [[Castella]] o la d'[[Itàlia]], però amb una sobrietat en la composició més suau que en l'obra de [[Juan de Herrera]] i allunyada del decorativisme del [[plateresc]].
Una de les causes pot haver estat una estructura eclesiàstica amb interessos focalitzats en l'art i en l'arquitectura del classicisme i que dins dels seus dominis territorials estimula i corrobora els intents d'experimentació de formes altres que les medievals, vinculades a una nova cultura. Dins aquesta estructura hi ha personatges [[humanisme|humanistes]] com els arquebisbes [[Antoni Agustí]] i el seu successor [[Joan Terès]], o canonges de la [[catedral de Tarragona]] de les famílies Gili o Robuster, ardiaques com Miquel Carnicer o Rafael Llorenç, i sobretot, [[Jaume Amigó]], rector de l'església de [[Tivissa]] i responsable de la traça i la direcció de moltes d'aquestes obres.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom = Mària i Serrano|nom = Magdalena|títol = Renaixement i arquitectura religiosa, Catalunya 1563-1621|edició = 2001
Tanmateix, l'interès per la cultura clàssica no se centrà exclusivament en l'arquebisbat de Tarragona sinó que, des de les darreres dècades del {{segle|XV}}, a Barcelona començaren a arrelar també corrents intel·lectuals “renaixentistes”, en part promoguts per alguns membres de la [[Universitat de Barcelona]].
Línia 18:
Pere Blai va néixer a Barcelona, fill de Pere Blai, acreditat mestre de cases homònim originari de [[Tremp]]. Es formà en l'ofici familiar a partir de la pràctica constructiva tradicional, potser d'entrada a Barcelona amb son pare, però ben aviat amb l'oncle Joan Blai, instal·lat a [[Vallmoll]].
Blai no va seguir el corrent tradicional del territori català, sinó que va saber escollir i utilitzar el corrent renaixentista que estava arribant a Catalunya, on s'anava fent lloc a poc a poc. No va rebutjar els sistemes constructius autòctons, però en trià els elements que més li convenien per a la seva nova arquitectura. Gràcies als tractats d'arquitectura i art que es publicaven, al viatge que feu a [[Madrid]] i a la figura del rector [[Jaume Amigó]], va adquirir el coneixement del repertori formal i dels recursos compositius de l'arquitectura renaixentista avançada. La seva obra palesa un puríssim doll de proporcions ben ajustades; tant ell com els seus amics i deixebles plasmen les lleis de la raó tant en l'aspecte constructiu com en l'aspecte plàstic. Pere Blai va saber copsar i plasmar un ritme serè a base de l'arc de mig punt i del triangle isòsceles com a generadors de les formes.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ràfols|nom = Josep-Francesc|títol = Pere Blay i l'arquitectura del Renaixement a Catalunya|edició = 1934
Malgrat la seva influència, no va copiar els arquitectes italians, sinó que en fou un interpretador savi i n'adaptà els elements a les seves necessitats i a les del territori.
Línia 68:
=== Últimes obres ===
Altres treballs de Blai documentats després de l'obra nova de la Generalitat van sofrir alteracions radicals, com el projecte de l'església d'Igualada (1601), o simplement han desaparegut sense deixar vestigis, com la gran capella cupulada de Sant Ramon de Penyafort al convent barceloní de Santa Caterina (1602), o les reformes al castell de Canet de Rosselló (1617).<ref name=:1>{{Ref-llibre|cognom = Garriga i Riera|nom = Joaquim|títol = El Palau de la Generalitat a l'època del Renaixement|edició = 2004
== Llista d'obres de Pere Blai ==
| |||