Batalla de les Termòpiles (480 aC): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
retocs
retocs 2
Línia 36:
Un destacament grec d'aproximadament 7.000 homes marxà cap al nord per blocar el congost a mitjans del 480 aC. Es rumorejava que l'exèrcit persa estava format per més d'un milió de soldats. Avui en dia es considera que era molt més petit; els estudiosos recullen xifres que oscil·len entre 100.000 i 150.000 soldats.{{sfn|Cassin-Scott|1977|p=11}} L'exèrcit persa arribà al congost a finals d'agost o principis de setembre. Els grecs, en clara inferioritat numèrica, contingueren els perses durant set dies (incloent-n'hi tres de batalla) abans que la seva rereguarda fos aniquilada en una de les [[darreres defenses]] més famoses de la història. Durant dos dies complets de batalla, les petites forces dirigides per Leònides blocà l'única via per la qual podia passar l'enorme exèrcit persa. Després del segon dia, un resident local anomenat [[Efialtes de Mèlida|Efialtes]] traí els grecs en revelar als perses una sendera de pastors que conduïa darrere de les línies gregues. Leònides, conscient que les seves forces estaven a punt de ser flanquejades, féu marxar la major part de l'exèrcit grec tot quedant-se enrere per cobrir-ne la retirada amb 300 [[hoplites espartans|espartans]] i 700 [[Tèspies|tespieus]]. Segons diverses fonts, entre els altres grups que romangueren al congost també hi havia fins a 900 [[ilotes]] i 400 [[Tebes (Grècia)|tebans]]. Els soldats restants lluitaren fins a la mort. Es diu que la majoria dels tebans es rendiren.
 
Temístocles comandava la flota grega a Artemísion quan fou informat que els perses s'havien obert pas per les Termòpiles. Atès que la seva estratègia requeria mantenir el control tant de les Termòpiles com d'Artemísion, els grecs es replegaren a [[Salamina]]. Els perses envaïren [[Beòcia]] i capturaren [[antiga Atenes|Atenes]], que havia estat evacuada poc abans. A finals del 480 aC, la flota grega, que cercava un enfrontament decisiu amb la flota persa, vencé els invasors a la [[batalla de Salamina]]. Xerxes, tement quedar-se atrapat a [[Europa]], emprengué el viatge de retorn a [[Àsia]] amb gran part del seu exèrcit (tot i que la majoria dels seus homes sucumbiren a la fam i les malalties en el camí de tornada) i deixà en mans de [[Mardoni]] la continuació de la guerra a Grècia. Tanmateix, l'any següent, els grecs assestaren el cop definitiu als invasors perses a la [[batalla de Platea]].
 
Escriptors tant antics com moderns han utilitzat la batalla de les Termòpiles com a mostra del potencial d'un exèrcit patriòtic que defensa la seva terra. El rendiment dels defensors se cita igualment com a exemple dels avantatges de l'entrenament, l'equipament i un ús eficaç del terreny com a [[multiplicadors de força]] i ha esdevingut un símbol de coratge davant d'una dificultat que sembla insuperable.
Línia 52:
 
[[Fitxer:Thermopylae ancient coastline large.jpg|miniatura|L'escenari de la batalla avui en dia, amb el [[Cal·lídrom]] a l'esquerra, una ampla [[plana litoral]] formada per l'acreció de dipòsits [[fluvials]] al llarg dels segles i la carretera de la dreta, que segueix aproximadament la línia de la costa del 480 aC.]]
Així doncs, Darios emprengué la formació d'un nou exèrcit gegantí amb el qual sotmetre tot Grècia, però el 486 aC els seus súbdits d'[[dinastia XXVII d'Egipte|Egipte]] es revoltaren i es veié forçat a ajornar indefinidament la seva expedició grega.{{sfn|Holland|2006|p=203}} El xahanxa morí abans de poder marxar contra Egipte i fou succeït pel seu fill, [[Xerxes I]],{{sfn|Holland|2006|p=206}} que esclafà l'alçament dels egipcis i reprengué sense més dilació els preparatius per envair Grècia.{{sfn|Holland|2006|p=208–211}} Els aquemènides planificaren l'operació a llarg termini, acumularen provisions i reclutaren nous soldats per a aquesta invasió en tota regla.{{sfn|Holland|2006|p=208–211}} Xerxes decidí fer construir un pont sobre l'[[Hel·lespont]] a fi que les seves tropes poguessin travessar-lo a peu eixut i fer excavar un canal al llarg de l'istme del [[mont Atos]] (prop del qual havia naufragat una flota persa el 492 aC mentre intentava vorejar el cap en plena tempesta).{{sfn|Holland|2006|p=213 i 214}} Aquestes obres d'enginyeria, tremendament ambicioses, haurien estat fora de l'abast de qualsevol altre estat de la mateixa època.{{sfn|Holland|2006|p=213 i 214}} Una vegada acabats els preparatius, a principis del 480 aC, l'exèrcit reunit per Xerxes a [[Sardes]] emprengué la marxa cap a [[Europa]] i travessà l'Hel·lespont per sobre de dos [[ponts de barques]].{{sfn|Heròdot|2010|p=71}} Heròdot narra que la host persa era tan gran que el [[riu Equidor]] quedà sec de tanta aigua que en begueren les tropes aquemènides.{{sfn|Heròdot|2010|p=104}} Davant de la immensitat d'aquest exèrcit, moltes ciutats gregues optaren per capitular i lliurar el tribut de terra i aigua als perses.
 
Els atenencs també feia anys que es preparaven per a una guerra amb els perses. El 482 aC, a iniciativa del polític [[Temístocles]], havien decidit construir una gran flota de [[trirrems]] que tindria un paper clau en el seu conflicte amb els perses.{{sfn|Holland|2006|p=217–223}} Tanmateix, com que no tenien un efectiu suficient per plantar-los cara a terra i mar alhora, es veieren obligats a teixir una aliança de polis gregues per repel·lir els invasors. El 481 aC, Xerxes envià els seus ambaixadors arreu de Grècia per exigir «terra i aigua», ometent expressament les ciutats d'Atenes i Esparta,{{sfn|Heròdot|2010|p=71}} que es convertiren així en el nucli de la resistència. A finals de tardor del 481 aC, diverses ciutats estat es reuniren a [[Corint]]{{sfn|Heròdot|2010|p=128}} i formaren una confederació. Entre les prerrogatives d'aquesta aliança hi havia la capacitat de demanar suport i destinar tropes dels seus membres a punts defensius sempre que ho consultés anteriorment. Era un avenç notable per al món grec, tan eclèctic i caòtic com era, especialment si es té en compte el fet que moltes de les ciutats estat participants tècnicament encara es trobaven en estat de guerra.{{sfn|Holland|2006|p=226}}
Línia 286:
|}
 
El relat ''Wanderer, kommst du nach Spa…'', del [[Premi Nobel de Literatura|premi Nobel]] alemany [[Heinrich Böll]], reprèn la primera línia de l'epigrama al títol. Al [[cementiri militar polonès de Monte Cassino]] hi ha inscrita una versió de l'epigrama.{{Citació necessària}}
 
[[John Ruskin]] descrigué la importància d'aquest ideal per a la [[civilització occidental]] de la manera següent:
Línia 294:
[[Ciceró]] recull una versió en [[llatí]] de l'epigrama en les seves ''[[Tusculanes]]'':{{sfn|Ciceró|1948|p=61}}
 
:''{{Citació|Dic, hospes, Spartae nos te hic vidisse iacentes''
:''dum sanctis patriae legibus obsequimur.''
 
:dum sanctis patriae legibus obsequimur.|col2=Estranger, digues a Esparta que ens has vist jaient aquí,
 
:obeint les lleis sagrades de la pàtria.}}
 
A l'escena de la batalla hi ha un monument de [[Vassos Falireas]] a Leònides. Es tracta d'una estàtua de [[bronze]] del rei d'Esparta. El pedestal diu simplement: «''[[Molon labé]]''». Una [[mètopa]] mostra escenes de la batalla. A banda i banda del monument hi ha dues estàtues de marbre.