Batalla de Worringen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m neteja i estandardització de codi
Línia 19:
La '''Batalla de Worringen''' va occorer durant la [[Guerra de successió de Limburg]], el 5 de juny del [[1288]], a uns camps al sud del poble de [[Worringen]], al dia d'avui un barri de la ciutat de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]].
 
Va oposar el [[ducat de Brabant|duc de Brabant]], [[Joan I de Brabant|Joan I]], el seu aliat Arnold V de [[Comtat de Loon|Loon]] i els ciutadans de la ciutat de Colònia d'un costat als cavallers del [[comtat de Luxemburg|Luxemburg]], [[Comtat de Gueldre|Gueldre]], l'[[Arquebisbat de Colònia|arquebisbe de Colònia]] i de [[Ducat de Limburg|Limburg]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Los Héroes y las maravillas del mundo: Dios, la tierra y los hombres : anales del mundo desde los tiempos bíblicos hasta nuestros dias. Gran memorandum histórico debido á las más famosas lumbreras de la humanidad.|url = https://books.google.cat/books?id=99DmWbTBjEoC&pg=PA476&lpg=PA476&dq=%22Batalla+de+Woeringen%22+-wikipedia&source=bl&ots=TjksLKtsj5&sig=jEJXMsSJTsZb-SkFfB2LeB_FP2Y&hl=ca&sa=X&ei=pXiiVZWZN4b8ywP45YyIDA&ved=0CC0Q6AEwAg#v=onepage&q=%22Batalla%20de%20Woeringen%22%20-wikipedia&f=false|llengua = castellà|data = 1855|editorial = Imprenta del Plus Ultra|lloc = Barcelona|pàgines = 476|capítol = Condes de la Marck: Everardo}}</ref>
 
Quan el 1267 Joan I de Brabant va prendre el poder, les hostilitats entre Brabant i Gueldre van tornar a encendre's. El comte [[Otó I de Gueldre]] va aliar-se amb l'arquebisbe de Colònia. El fill d'Otó, [[Renald I de Gueldre]] (1271-1326) va casar-se amb [[Imgarda de Limburg]] i heretar el ducat a la mort del duc [[Valerà IV de Limburg|Valerà IV]]. Quan Imgarda va morir el 1282, sense fills, Joan I en temer massa influència de Guelre va reclamar Limburg. El conflicte que va durar sis anys, va trobar la seva final en la '''batalla de Woeringen'''.<ref>''Woeringen'' és l'ortografia utilitzada als texts neerlandesos i francesos.</ref>
 
El duc de Brabant i els seus aliats van guanyar la batalla i en conseqüència, el duc va conquerir el ducat de Limburg. El [[burg]] de Worringen, propietat de l'arquebisbe de Colònia va ser enderrocat i mai no serà reconstruït.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Voisin|nom = Auguste|títol = La bataille de Woeringen|url = https://archive.org/stream/labatailledewoer00vois#page/n7/mode/2up|llengua = francès|data = 1839|editorial = Société des Beaux Arts|lloc = Brussel·les|pàgines = 40|isbn =}}</ref>
 
Després de la creació de [[Bèlgica]] el 1830, l'historiador [[Henri Pirenne]] va fer un intent d'escriure una història nacional de Bèlgica «des dels orígens» com si el país fos una emergència natural d'un llarg curs de la història i per donar un sentiment de nació històrica i [[mite fundacional|mites fundacionals]] al jove estat amb passat comú a les antigues províncies dels [[Països Baixos del sud]]. Pirenne va atorgar a la batalla de Woeringen el paper unificador de l'antic ducat de Brabant, com va atorgar a la [[Batalla de Kortrijk]] del 1302, coneguda com la dels Esperons d'Or per al comtat de Flandes per a ensenyar al país nou com al seu passat gloriós, sempre havia vençut les forces enemics per la unitat.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Henri|nom = Pirenne|títol = Histoire de Belgique|llengua =francès|data = 1902|editorial = Henri Lamertin|lloc = Brussel·les|volum = Vol. I Des origines au commencement du XIVe siècle}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Weber|nom = Patrick|títol = La grande histoire de la Belgique|llengua = francès|data = 2013|editorial = Dixhuit Éditions|lloc = Brussel·les-París|pàgines = 271|isbn = 9782262042103}}</ref>