Clavicordi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Manteniment de plantilles
Línia 9:
El clavicordi presenta ''resposta al tacte'': segons la força de l'atac, varia la intensitat del so, encara que aquesta sempre sigui dèbil. A partir del mecanisme del clavicordi, que permet tocar amb diferents intensitats entre piano (fluix) i el forte (fort), al voltant de [[1700]], [[Bartolomeo Cristofori]] va crear a [[Florència]] el [[pianoforte]] (que aviat va originar l'actual [[piano]]), el qual va fer que caiguessin en desús els seus dos antecessors, el clavicordi i el [[clavicèmbal]].
 
A Barcelona antigament va haver-hi un taller dissenyador de clavicordis anomenat Manuel Bordas.<ref>{{ref-publicació|cognom= |nom= |article= |url= |publicació=Butlletí dels museus d'art de Barcelona |volum=vol.IV |exemplar=n.32 |data=febrer de 1936 |pàgines=7}}</ref> Alguns clavicordistes són [[Maria Anna Mozart]], [[Eileen Joyce]], [[Charlotta Seuerling]], [[Elizabeth de la Porte]] i [[Isolde Ahlgrimm]].
 
== Referències ==