Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí: diferència entre les revisions

'''Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí''' ({{Lang-ar|يوسف بن عبد الرحمن الفهري|tr=Yūsuf ibn ʿAbd ar-Raḥmān al-Fihrī}}) (vers 691 - [[759]] o [[760]]) fou el darrer governador o [[valí]] de l'[[Àndalus]] ([[747]]-[[756]]). Era rebesnét del conqueridor [[Uqba ibn Nafi]] i per tant d'origen [[Quraix|quraixita]]<ref>Yússuf era fill d'[[Abd-ar-Rahman al-Fihrí|Abd-ar-Rahman]], fill de [[Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí|Habib]], fill d'Abu-Ubayda, fill d'[[Ucba ibn Nafi|Uqba]]. Els néts d'Uqba Yússuf, Abd-ar-Rahman i Habib, l'avi de Yússuf, van acompanayar [[Mussa ibn Nussayr]] en la conquesta de l'Àndalus; el primer va restar a la península, on fou lloctinent d'[[Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr]], mentre que Abd-ar-Rahman i més tard també Habib van tornar a Ifríqiya.</ref>

 

 

Va ser nomenat valí de l'Àndalus per instigació d'[[as-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí]] el 746/747, rebent el suport de les diverses faccions; però el consens va durar poc temps. Les fonts el presenten com a manipulat per as-Sumayl que figurava com el seu lloctinent però tenia el poder efectiu. La seua política favorable als [[Qays Aylan|qaysís]] va [[Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus|provocar la revolta]] dels [[kalbites|kalbís]] sota el comandament del destituït valí [[Abu-l-Khattar]], derrotats en la [[batalla de Secunda]] ([[747]]). Els combats es van aturar per la gana que patia el país, i Yússuf va aconseguir imposar-se i va ser prou fort per desfer-se d'as-Sumayl al que va enviar com a governador de la [[Marca Superior]] amb residència a Saragossa (749). Això no va agradar a As-Sumayl que ho va considerar un desterrament dissimulat, però va obeir i va anar a la seu del seu govern, on per dues vegades va ser assetjat pels rebels mudarites (però no kaysites), la primera vegada el 754 dirigits per Amr al-Abdari i al-Hubab ibn Rawaha al-Zhuri.<ref>[http://www.ingenierosdelrey.com/personajes/andalus/16_alfihri.htm#03 Setges de Saragossa] </ref> En situació desesperada as-Sumayl va demanar ajut a Yússuf al-Fihrí però aquest no va poder o no va voler fer res. As-Sumayl va recórrer als àrabs del seu djund de [[Kinnasrin]] i del djund de [[Damasc]] que van reunir junts un contingent de 400 cavallers entre els quals 30 clients omeies; de camí a Saragossa se'ls van unir altres homes i quan es van acostar els assetjadors es van retirar (meitat del 754). As-Sumayl i els seus aliats van anar llavors a Qúrtuba i mentre els rebels mudarites van retornar a Saragossa que van ocupar (just al sortir el governador i els seus aliats). Yússuf va acollir a as-Sumayl com el seu lloctinent i aquest va evitar recriminar-li la seva actuació, i el 755 as-Sumayl i Yússuf al-Fihrí van decidir marxar a Saragossa per combatre als rebels; en acostar-se a Saragossa la primavera del 755 els habitants van entregar als dos caps rebels (que foren executats) i es van rendir. Durant aquesta campanya els omeies van sol·licitar (per segon cop, la primera vegada havia estat en el viatge entre Saragossa i Qúrtuba l'any anterior) el suport d'as-Sumayl al projecte del príncep omeia [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd al-Rahman ibn Muawiya]] de desembarcar a l'Àndalus. As-Sumayl inicialment es va mostrar d'acord però després s'ho va repensar i va manifestar que només admetria la presència del príncep omeia per gaudir a l'Àndalus d'un exili daurat, però sense cap participació en el poder. Durant el retorn de Saragossa a Qúrtuba es va saber que Abd-ar-Rahman havia desembarcat a [[Almuñécar]], i as-Sumayl se li va oposar juntament amb el valí Yússuf al-Fihrí, i es va manifestar partidari d'actuar ràpidament abans que el príncep es pogués reforçar, però Yusuf, considerant que les seves tropes estaven cansades, va decidir continuar el camí a Còrdova i enviar una ambaixada al príncep amb regals i una oferta d'aliança matrimonial.