Britànnia: diferència entre les revisions

En temps de [[Vespasià]] es van fer dirigir algunes expedicions. La primera va dirigir-se vers [[Gal·les]] el [[74]]; la segona el [[77]] la va encapçalar Juli Frontinus i la va seguir el governador [[Gneu Juli Agrícola|Agrícola]] cap a [[Gal·les]] el [[78]] establint una guarnició a Carleon i una a [[Chester]]; aquesta campanya va durar un parell d'anys sota direcció d'Agrícola que va poder establir sòlidament el poder romà; el [[79]] va ocupar l'illa d'[[Anglesey]]; l'any 80 Agrícola va avançar cap al nord del país dels Brigants, cap al Firth de Tay i els cinc anys següents es va dedicar a explorar les regions desconegudes i a fer noves conquestes; va construir una línia de fortins entre els Firths de Forth i el Clyde que van marcar la frontera del territori romà. La victòria de les muntanyes Grampianes contra els Caledonis de Galgacus es va acabar amb triomf (els [[romans]] van perdre 360 homes mentre els caledonis en van perdre deu mil); Galgacus fou derrotat altra vegada l'any [[84]] i va deixar d'oferir resistència; [[Tàcit]] esmenta la submissió de les illes [[Orkney]] però això degué ser força efímer si és que mai va passar d'una visita ([[84]]). El [[85]] viatgers romans van arribar a l'illa de [[Thule]], probablement la més gran de les [[Shetland]]. En temps de [[Domicià]] cal esmentar la revolta d'Arviragus, un cap brità en època indeterminada entre el [[86]] i el [[96]]. Després es va fer una altra expedició en temps de [[Nerva]] ([[96]]-[[98]]). Durant el regnat de [[Trajà]] es conserven inscripcions del domini roma i durant el d'[[Adrià]] es conserven també monedes, així com dels següents emperadors. [[Deli Espartià]] diu que fou [[Adrià]] qui va construir [[Vallum Romanum|una muralla]] d'uns 150 km de llarg per separar el territori romà dels bàrbars [[Caledònia|caledonis]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Espartià |nom=Deli |enllaçautor=Deli Espartià |títol=Historia Augusta |llengua=llatí |editorial= |pàgines=cap.10-11}}</ref>