Claudi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules |
retocs de seccions |
||
Línia 9:
| pares = [[Drus el Vell]]<br/> [[Antònia Menor]]
}}
'''Tiberi Claudi Cèsar August Germànic''' ([[Lugdunum]], [[1 d'agost]]
==
=== Família i joventut ===
[[Fitxer:Tiberius palermo.jpg|miniatura|esquerra|L'emperador [[Tiberi]]]]
Claudi va néixer l'[[1 d'agost]] del [[10 aC]] a [[Lugdunum]] -l'actual [[Lió]]- a la [[Gàl·lia]], el mateix dia en què es dedicava un altar a l'emperador [[August]]; el nom complet del nounat era
Els seus pares eren [[Neró Claudi Drus]], germà de [[Tiberi]], el qual, l'any [[14]], succeiria August com a emperador, i [[Antònia Menor|Antònia la Jove]]; els seus germans majors eren [[Germànic Cèsar|Germànic]] i [[Livil·la]]; per part d'Antònia, Claudi era nét de [[Marc Antoni]] i d'[[Octàvia Menor|Octàvia]], germana d'[[August]]. Els seus avis paterns eren [[Lívia Drusil·la]] i [[Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)|Tiberi Claudi Neró]]. Ara bé, Lívia s'havia divorciat de Tiberi Claudi Neró per casar-se amb [[August]], i potser per això, un cop esdevingut emperador, Claudi va difondre el rumor que en realitat Drus, el seu pare, era fill d'August.
Linha 27 ⟶ 29:
Malgrat el menyspreu que rebia de la seva família, el públic en general respectava Claudi; així, a la mort d'August, els [[equites]] (cavallers) van elegir-lo per encapçalar la seva delegació. Quan casa seva va ser destruïda per un incendi, el [[Senat romà|senat]] va ordenar reconstruir-la a càrrec de l'erari públic, fins i tot va demanar que Claudi fos nomenat senador. Tanmateix, [[Tiberi]] va revocar aquestes dues mocions. Quan va morir Drus, fill de Tiberi, alguns proposaren Claudi com un possible hereu; ara bé, com que aleshores el poder del pretorià [[Sejà]] estava al seu cim, Claudi va estimar-se més deixar de banda aquesta possibilitat per evitar així ser una més de les víctimes del terror de Sejà.
Després de mort Tiberi, el nou emperador, [[Calígula]], va nomenar Claudi el seu col·lega de consolat l'any 37, per tal de venerar la memòria del seu pare,
=== Accés al tron ===
[[Fitxer:Proclaiming claudius emperor.png|miniatura|Proclamació de Claudi emperador, obra de [[Lawrence Alma-Tadema]], [[1867]]]]
Després de quatre anys de regnat de terror i de mostrar símptomes clars de bogeria, l'emperador [[Calígula]] va ser assassinat l'any [[41]], a conseqüència d'una conspiració ordida pel cap dels pretorians [[Cassi Querea]] i bastants senadors.
Linha 41 ⟶ 43:
Per tal de legitimar-se com a emperador davant de possibles rivals, Claudi va adoptar com a ''[[cognomen]]'' el nom de ''[[Cèsar]]'', que encara resultava força atractiu entre el poble, i abandonà el cognom Neró, que havia pres en esdevenir el ''[[pater familias]]'' dels Claudii Nerones després que Germànic fos adoptat. Malgrat no haver estat adoptat mai per August, Claudi considerà que com a nét d'Octàvia tenia dret al cognom Cèsar. També adoptà el nom ''August'', tal com ho havien fet els dos anteriors emperadors en accedir al tron. Va mantenir el nom Germànic per remarcar la seva relació amb el seu germà, considerat un heroi de guerra, com també va deïficar Lívia, esposa d'August, divinitzat després de la seva mort. Sovint, Claudi usava el títol de ''fill de Drus'' per a beneficiar-se de la reputació del seu pare.
=== Expansió de l'imperi ===
[[Fitxer:Vindolanda bathhouse - 2007-05-19.jpg|miniatura|esquerra|Ruïnes romanes de [[Vindolanda]], [[Anglaterra]]]]
Sota Claudi, l'imperi va experimentar la primera expansió després de la fi del regnat d'[[August]], ja que es va dur a terme l'annexió de les províncies de [[Tràcia]], [[Província romana de Mauritània|Mauritània]], [[Nòrica]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Alföldy |nom=Géza|enllaçautor=Géza Alföldy |títol=Noricum |url=http://books.google.cat/books?id=lL89AAAAIAAJ&pg=PA54&dq=noricum+rome+16+bc&hl=ca&ei=RW6ETfSmH4uLswbz_L20Aw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=noricum%20rome%2016%20bc&f=false |llengua=anglès|editorial=Taylor & Francis |lloc= |data=1974 |pàgines=p.55 |isbn=0710073230}}</ref> [[Pamfília]], [[Lícia]] i [[Judea]]. Ara bé, la principal conquesta de Claudi [[Conquesta romana de Britània|va ser Britània]].
Linha 51 ⟶ 53:
Quan el cabdill britànic [[Caratac]] va ser finalment capturat, l'any [[50]], Claudi li va atorgar clemència i, així, va poder passar la resta de la seva vida en una finca proporcionada per l'estat romà. Aquesta inusual clemència, segurament, va calmar l'oposició dels britànics a la conquesta romana.
Segons el cens ordenat per Claudi l'any [[48]], hi havia 5.984.072 de ciutadans romans; aquesta xifra representava un increment d'un milió de ciutadans d'ençà del cens dut a terme a la mort d'[[August]], esdevinguda l'any [[14]]. Aquest augment es devia a la política de Claudi de fundar [[Colònia romana|colònies romanes]], als habitants de les quals se'ls concedia la ciutadania. Aquestes colònies s'establien en antigues poblacions on hi havia unes elits favorables a Roma, com també en províncies noves o a les fronteres de l'imperi per tal de protegir les posicions romanes.▼
▲de ciutadans romans; aquesta xifra representava un increment d'un milió de ciutadans d'ençà del cens dut a terme a la mort d'[[August]], esdevinguda l'any [[14]]. Aquest augment es devia a la política de Claudi de fundar [[Colònia romana|colònies romanes]], als habitants de les quals se'ls concedia la ciutadania. Aquestes colònies s'establien en antigues poblacions on hi havia unes elits favorables a Roma, com també en províncies noves o a les fronteres de l'imperi per tal de protegir les posicions romanes.
=== Les qüestions legislatives i judicials ===
[[Fitxer:Retrat de Claudi.jpg|miniatura|Retrat de Claudi al [[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona]]]]
Claudi va jutjar personalment molts dels casos dels tribunals, de la qual cosa es van queixar alguns historiadors antics afirmant que, sent com era una persona fàcilment influenciable, els seus judicis eren variables i, a vegades, no seguien pas la llei.
Linha 68 ⟶ 69:
Un dels més famosos edictes de Claudi es referia als esclaus malalts; els propietaris acostumaven a abandonar els esclaus malalts al temple d'[[Asclepi]], on els deixaven morir, però després els reclamaven si sobrevivien. L'emperador va establir que els esclaus abandonats al temple que sobrevisquessin havien de ser alliberats. Per altra banda, si un amo matava un dels seus esclaus en comptes de dur-lo al temple, llavors era acusat d'assassinat.
=== Obres públiques ===
[[Fitxer:Rome.Porta Maggiore.jpg|miniatura|La [[porta Maggiore]] a [[Roma]]]]
Claudi va ordenar la realització de moltes obres públiques tant a Roma com a les províncies. Va fer construir dos [[aqüeducte]]s: l'[[Aqüeductes de Roma#Anio Novus i Aqua Claudia|Aqua Claudia]], començat durant el regnat de [[Calígula]], i l'[[Anio Novus]], els quals arribaren a Roma l'any [[52]] i es trobaren a la [[porta Maggiore]]. També féu restaurar l'aqüeducte [[Aqua Virgo]].
Linha 78 ⟶ 79:
La darrera part del pla de Claudi va ser incrementar la superfície de terra de conreu a Itàlia, cosa que s'havia d'aconseguir drenant el llac [[Fucino]]; amb això, s'havia d'aconseguir, a més, fer navegable durant tot l'any el riu que hi havia a la vora. Es va començar a construir un túnel a través del llit del llac, però el pla va fracassar perquè el túnel no era pas prou llarg com per poder dur aigua i va esfondrar-se. Tot i així, aquest projecte va ser reconsiderat posteriorment en temps dels emperadors [[Trajà]] i [[Adrià]]. Finalment, es va aconseguir al {{segle|XIX|s}} allargant el túnel de Claudi triplicant-ne la dimensió original.
=== Claudi i el senat ===
Arran de les circumstàncies del seu accés al tron, Claudi va preocupar-se molt de complaure el [[Senat romà|senat]]. Durant les sessions regulars, l'emperador seia entre els senadors i parlava quan li tocava el torn. Quan proposava una llei, seia en un escó entre els cònsols en la seva posició com a tribú. Va refusar tots els títols dels seus predecessors, incloent-hi el d'''[[Imperator]]'', al principi del seu regnat, estimant-se més de guanyar-los degudament. Va permetre al senat d'encunyar les seves monedes de bronze, per primera vegada des del temps d'[[August]]. Per altra banda, va concedir al senat el control de les províncies imperials de [[Província romana de Macedònia|Macedònia]] i [[Antiga Grècia|Grècia]].
Linha 95 ⟶ 96:
Segons [[Suetoni]], un total de trenta-cinc senadors i de tres-cents cavallers van ser executats durant el regnat de Claudi, la qual cosa, òbviament, no va afavorir pas les relacions entre l'emperador i el senat.
=== La centralització del poder ===
Claudi va ser el primer emperador a nomenar lliberts, és a dir, antics esclaus alliberats, com a funcionaris. Això ho va fer tant per la mala relació que mantenia amb el senat com també perquè considerava indigne que persones nascudes lliures haguessin de servir-lo com si no fossin iguals seus. El poder i atribucions dels lliberts va créixer a mesura que Claudi anava centralitzant l'administració de l'imperi en les seves mans.
Linha 109 ⟶ 110:
Els lliberts aprofitaren la seva posició per a enriquir-se; per això, [[Plini el Vell]] assegura que n'hi havia de més rics que [[Publi Licini Cras Dives Decoctor|Cras]], l'home més ric dels temps de la [[República Romana]].
=== Reformes religioses ===
Sent com era l'autor d'un tractat sobre les reformes religioses d'[[August]], Claudi va considerar-se en bona posició per fer reformes pel seu compte; per altra banda, tenia uns criteris molt clars sobre com havia de funcionar la religió de l'estat. Va rebutjar la petició que li adreçaren els grecs d'[[Alexandria]] de dedicar un temple a la seva divinitat, ja que, com va dir-los, només els déus poden designar nous déus.
Linha 117 ⟶ 118:
Claudi va celebrar els [[Jocs Seculars]] per celebrar els vuit-cents anys de la fundació de Roma. August havia celebrat Jocs Seculars menys de cent anys abans, donant l'excusa que l'interval era no pas de cent anys sinó de cent deu, però ni tan sols així havia quedat justificada la seva data.
=== Mort i divinització ===
[[Fitxer:Temple of Claudius - antmoose.jpg|miniatura|Vestigis del [[temple de Claudi]]]]▼
Segons s'accepta generalment, Claudi va ser assassinat amb verí, segurament mitjançant bolets tòxics, el dia [[13 d'octubre]] de l'any [[54]].▼
L'assassinat era fruit d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ja no hi havia necessitat de mantenir [[Neró]] com a hereu de la corona en el cas que Claudi morís; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n. Aleshores, Agripina va decidir actuar per fer pujar Neró al tron.▼
Poc després de la seva mort, el senat divinitzà Claudi, segurament a instàncies de la mateixa Agripina, una prova, doncs, que Claudi no era pas un emperador odiat, ja que, altrament, a Agripina, li hauria resultat perjudicial demanar-ne la deïficació. Posteriorment, [[Neró]] va revocar la divinitat de Claudi, la qual va ser restablerta per l'emperador [[Vespasià]]. Aquest, en temps de Claudi, havia servit com a general en la campanya de [[Britània]].▼
== Vida privada ==
Linha 142 ⟶ 151:
Neró va ser nomenat hereu juntament amb Britànic, que era menor d'edat; a més, es decidí el seu matrimoni amb Octàvia, cosa que accentuava la seva posició dins la família imperial. Aquesta decisió tenia els seus precedents: [[August]] havia nomenat conjuntament hereus el seu nét [[Pòstum Agripa]] i el seu fillastre [[Tiberi]], cosa que aquest també va fer amb el seu renebot [[Calígula]] i el seu nét [[Tiberi Bessó]]. L'adopció d'adults o gairebé adults era una pràctica habitual a Roma quan no hi havia un hereu natural disponible, tal com era el cas sent Britànic menor d'edat.
==
▲[[Fitxer:Temple of Claudius - antmoose.jpg|miniatura|Vestigis del [[temple de Claudi]]]]
▲Segons s'accepta generalment, Claudi va ser assassinat amb verí, segurament mitjançant bolets tòxics, el dia [[13 d'octubre]] de l'any [[54]].
▲L'assassinat era fruit d'una conspiració ordida per Agripina: com que Britànic s'estava acostant a la majoria d'edat, ja no hi havia necessitat de mantenir [[Neró]] com a hereu de la corona en el cas que Claudi morís; per tant, l'emperador va començar a considerar la possibilitat de divorciar-se'n. Aleshores, Agripina va decidir actuar per fer pujar Neró al tron.
▲Poc després de la seva mort, el senat divinitzà Claudi, segurament a instàncies de la mateixa Agripina, una prova, doncs, que Claudi no era pas un emperador odiat, ja que, altrament, a Agripina, li hauria resultat perjudicial demanar-ne la deïficació. Posteriorment, [[Neró]] va revocar la divinitat de Claudi, la qual va ser restablerta per l'emperador [[Vespasià]]. Aquest, en temps de Claudi, havia servit com a general en la campanya de [[Britània]].
===
Com que a causa dels seus defectes físics va quedar apartat de les carreres militar i política, Claudi va dedicar gran part de la seva vida a l'escriptura de llibres d'història i de treballs d'investigació erudita.
Linha 167 ⟶ 170:
La influència de la seva feina com a historiador en la seva actuació política resulta evident. En el seu discurs als senadors gals, Claudi usa la mateixa història de la fundació de Roma que [[Titus Livi]]; algunes de les obres públiques dutes a terme durant el seu regnat es basen en plans esbossats per [[Juli Cèsar]], a qui, segons Levick, Claudi va voler emular durant el seu regnat. Quan exercí el càrrec de censor, moltes de les seves mesures es basaven en algunes de proposades per avantpassats seus com ara [[Appi Claudi Cec]], que va usar el seu càrrec de censor per a introduir la lletra ''r'' a l'alfabet, cosa que ell va intentar fer amb les seves tres lletres; per altra banda, Claudi va restablir moltes polítiques dels temps republicans, sobretot en qüestions religioses.
=== Claudi en la ficció ===
Claudi és el protagonista dels llibres ''[[I, Claudius|Jo, Claudi]]'' i ''[[Claudius the God and his wife Messalina|Claudi el déu i la seva esposa Messal·lina]]'' de [[Robert Graves]], escrites en primera persona com si fossin obra realment de Claudi. Fins i tot, al principi, apareix Claudi assistint a un oracle que li profetitza la descoberta dels seus llibres ''d'ací a mil nou-cents anys''.
| |||