Neró: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Persones del Laci a partir de Wikidata
retocs d'inici
Línia 10:
| pares = [[Gneu Domici Aenobarb (cònsol any 32)|Gneu Domici Aenobarb]]<br/> [[Agripina II]]
}}
'''Neró Claudi Cèsar August Germànic''' o '''Neró Claudi Drus Germànic''', (en llatí: ''Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus''; ([[Antium]], [[15 de desembre]] de [[37]] - [[Roma]], [[9 de juny]] de [[68]]), nom de naixement ''Lucius Domitius Ahenobarbus'', fou el darrer [[emperador]] romà de la [[dinastia julio-clàudia]]. El se període com emperador va ser entre el ([[13 d'octubre]] de [[54]] i el [[9 de juny]] de [[68]]).
 
== Biografia ==
Era fill de [[Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb|Gneu Domici Aenobarb]] i d'[[Agripina Menor]], filla de [[Germànic Cèsar]] i germana de [[Calígula]]. Fou adoptat per [[Claudi]] el 50, després de casar-se amb la seva mare. Llavors tenia 16 anys i el jove es va casar amb [[Octàvia (esposa de Neró)|Clàudia]], filla de Claudi i de [[Valèria Messal·lina]].
 
=== Ascens com a emperador ===
Entre els seus mestres hi havia [[Sèneca]]. Neró tenia talent i bon gust, apreciava l'art i feia versos, però era indolent i donat als plaers. A la mort de Claudi, el [[54]], Neró, que havia estat designat hereu, fou proclamat emperador. Per si en quedava cap dubte, Agripina ja havia fet els passos necessaris i el prefecte del pretori, [[Sext Afrani Burre]], el va presentar com a nou sobirà. Alguns pretorians van preguntar per [[Claudi Tiberi Germànic Britànic|Britànic]], però ningú no va moure un dit a favor seu i l'habitual donació de Neró als pretorians va acabar de decidir la successió, que fou confirmada pel Senat.
 
Linha 63 ⟶ 64:
Aquest mateix any, [[Tiridates I d'Armènia]] va anar a Roma amb la seva dona i fills. Neró el va rebre a [[Nàpols]] i el rei es va tirar als seus peus i el va reconèixer com el seu senyor. Després van anar al teatre de Roma, on Neró el va coronar i li va donar el permís per reconstruir [[Artaxata]]. Més tard, Tiridates va sortir d'Itàlia per [[Brundusium]] i Neró li va transmetre una invitació per visitar Roma per al seu germà [[Vologès I de Pàrtia]], el rei part, que la va declinar, però va convidar Neró a [[Imperi Part|Pàrtia]].
 
=== Caiguda del poder ===
Neró va visitar [[Acaia]], on va apreciar la cultura grega, i mentre era allí va rebre notícies de la rebel·lió dels [[jueus]] i de la derrota de [[Cesti Gal]], el governador de [[Síria (província romana)|Síria]]. Neró va enviar [[Vespasià]], que després va ser emperador, a dirigir la guerra i Mucià com a governador de Síria. El [[67]] fou present als [[jocs olímpics]], que s'haurien d'haver celebrat el [[65]], però que havien estat retardats dos anys per permetre a l'emperador assistir-hi. Per commemorar la fita, Neró va declarar lliure Acaia, en un manifest fet a [[Corint]] el dia de la celebració dels [[jocs ístmics]]. En aquests jocs va donar una mostra de crueltat quan va fer matar un cantant la veu del qual no li deixava sentir l'herald imperial. Neró va dissenyar un canal a través de l'[[istme de Corint]] (va començar els treballs, que més tard va fer aturar) i va visitar després [[Delfos (ciutat)|Delfos]], on l'oracle li va predir llarga vida. Era a Grècia quan va cridar Corbuló i el va ordenar executar, sentència que el general va evitar amb el suïcidi.