Muhàmmad an-Nàssir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
Jove tímid i solitari, heretà del seu pare un imperi que mostrava senyals d'inestabilitat. Gràcies a les victòries abtingudes per [[Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur]] sobre els regnes cristians de la [[Península Ibèrica]], amb fites tant importants com la victòria a la [[Batalla d'Alarcos]], obtingué un període de tranquilitat en aquest front.
A [[Àfrica|Ifriqiyya]] s'enfrontà als [[Banu Ghaniya]], descendents dels [[almoràvits]], que pretenien conquerir els territoris nord-africans que hui en dia corresponen a la costa occidental de [[Líbia]], a la costa de [[Tunísia]]
Però una nova amenaça provinent dels regnes cristians amenaçava [[Al-Andalus]] degut a la [[croada]] proclamada pel [[Innocenci III|Papa Innocenci III]]. La coalició cristiana fou liderada per [[Alfons VIII de Castella]] i comptà amb la participació de [[Sanç VII de Navarra]], [[Pere II d'Aragó]] i del [[Regne de Portugal]], així com de les ordres militars de [[Orde de Sant Jaume|Santiago]], [[Ordre de Calatrava|Calatrava]], [[Orde del Temple|Temple]] y [[Hospitalers|Hospital]], incloent-hi també alguns cavallers d'Europa.
El [[16 de juliol]] del [[1212]] les tropes cristianes aconseguiren una gran victòria sobre l'exèrcit sarraï a la [[Batalla de Las Navas de Tolosa]]. Després de la seva derrota, Muhammad an-Nasir retornà a [[Rabat]], abdicà en favor del seu fill [[Al-Mustansir Yusef]] i poc després morí en estranyes circumstàncies, probablement
== Visirs ==
| |||