Confederació del Rin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 34:
}}
 
La '''Confederació del Rin''' va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813). Fou creada per [[Napoleó Bonaparte]] després de vèncer [[Francesc I d'Àustria]] i [[Alexandre I de Rússia]] a la [[batalla d'Austerlitz]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Evans |nom=Robert |cognom2=Wilson |nom2=Peter |títol=The Holy Roman Empire, 1495-1806: A European Perspective |url= |llengua=anglès |editorial=Brill |data=2012 |pàgines=52 |isbn=9004228721}}</ref> El [[Tractat de Pressburg]] en va permetre la creació i en va fixar la capital a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]]. Els membres d'aquesta confederació eren prínceps germànics ''(fürsten)'' amb una representació simbòlica heretada del Sacre Imperi Romà. Però el poder autèntic quedà en mans de Napoleó, que exercia la funció de protector i cada un dels estats tan sols tenia la consideració d'estat client. El presidents foren [[Karl Von Dalberg]], durant el període de 1806 a 1813, i [[Eugène de Beauharnais]], durant l'últim període de [[1813]].
 
Més endavant als 16 estats inicials s'hi afegiren 23 estats més. La Confederació va acabar governant a més de 15 milions de ciutadans, fet que representava un gran coixí de protecció i un avantatge estratègic per al costat occidental de l'Imperi Francès.