Diputació del General de Catalunya: diferència entre les revisions

| nom_lider1 = [[Berenguer de Cruïlles]]

}}

 

Durant la [[Tercera guerra carlina|Tercera Guerra Carlina]], la Diputació del General fou restablerta durant dos anys, gràcies al decret que el pretendent carlí [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya pels carlins fou la jura dels [[Furs catalans|furs]], tot restablint oficialment la Diputació l'[[1 d'octubre]] de [[1874]]. En fou declarat President el general [[Rafael Tristany i Parera]], que jurà els furs a [[Olot]], seguit el 1875 per en [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]]. La seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a [[Sant Joan de les Abadesses]], des d'on es publicà el ''Boletín Oficial del Principado de Cataluña'' des del desembre de 1874 al març de 1875. La institució continuà fins que a Madrid fou proclamat com a rei d'Espanya [[Alfons XII]], després de la batalla de Montejurra el [[17 de febrer]] de [[1876]] quan el pretendent carlí Carles VII va haver de passar a França. La derogació temporal dels [[Decrets de Nova Planta]] de Felip V i la restauració de la Generalitat de Catalunya es donaven aleshores per acabades.

 

== Antecedents ==

 

== Naixement per la guerra ==