Diputat europeu: diferència entre les revisions

Les eleccions es fan cada 5 anys per sufragi universal directe, vot secret, igualtat entre homes i dones, i el sistema electoral és el proporcional; tots els estats membres apliquen aquestes mateixes normes, encara que cada un es regeixi per les seves pròpies lleis i costums electorals.<ref>{{Ref-web|url=https://eleccioneslocaleseuropeas19.es/ca/web/elecciones2019/elecciones-al-parlamento-europeo-2019.html|títol=Tenen tots els països el mateix sistema d'elecció?|consulta=23/5/2020|editor=}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref>

A més, només en certs estats s'exigeix obtenir en els resultats electorals un llindar mínim de percentatge per a obtenir un escó. En 9 estats, entre els quals França, s'exigeix obtenir com a mínim un 5%. En 3 estats més s'exigeix un mínim del 4%, en un altre el 3% i encara en un altre el 1,8%. En canvi, en els 14 estats restants, entre els quals Espanya, no hi ha cap llindar mínim establert.<ref>{{Ref-web|url=https://www.liberation.fr/checknews/2019/05/27/la-france-est-elle-la-seule-a-imposer-un-score-de-5-pour-envoyer-des-deputes-a-strasbourg_1729864|títol=La France est-elle la seule à imposer un score de 5% pour envoyer des députés à Strasbourg ?|consulta=23/5/2020|llengua=francès|editor=}}</ref>

En l'actualitat, abans de materialitzar-se el [[Brexit]] (la sortida del Regne Unit de la Unió Europea), eren 751 diputats. I després del Brexit, l'1 de febrer del 2020, van passar a ser 705: dels escons britànics que van quedar buits, 27 van repartir-se entre els estats membre que es considerava que estaven infrarepresentats i els altres 46 llocs queden temporalment sense ocupar i en reserva per al cas d'una eventual adhesió de nous estats a la Unió en un futur.<ref>{{Ref-web|url=https://www.europarl.europa.eu/spain/barcelona/ca/premsa/espanya-passarà-de-54-a-59-diputats-al-parlament-europeu-després-del-brèxit|títol=Espanya passarà de 54 a 59 diputats al Parlament Europeu després del Brèxit|consulta=21/5/2020|editor=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccionseuropees2019.html|títol=Resultats al Parlament Europeu 2019|consulta=21/5/2020|editor=}}</ref>

Entre les funcions principals del Parlament Europeu hi ha, posteriorment al Tractat de Lisboa:<ref>{{Ref-web|url=https://www.europarl.europa.eu/about-parliament/en|títol=Parlament Europeu: About Parliament|consulta=21/5/2020|llengua=anglès|editor=}}</ref>

Ara bé, en el món polític andorrà és viu el debat sobre les relacions que el Principat ha de tenir en el futur la Unió Europea; i, tot i que la possibilitat d'una adhesió sembla molt remota (més aviat s'està negociant un Tractat d'associació, que no és pas d'integració), l'especulació sobre com hauria de ser aquesta en el cas teòric de realitzar-se ha dut a fer comparacions amb els petits estats europeus que sí que són membres de ple dret de la Unió. És el cas de [[Xipre]] (875.899 habitants el 2019), [[Luxemburg]] (613.894 hab., 2019) i Malta (prop de 475.700 hab., 2018), als quals els corresponen 6 diputats europeus a cada un, que és el mínim assegurat als estats petits. Andorra, amb els seus 76.177 hab. (2018) queda molt lluny, cosa que podria dur a una solució particular. També a títol comparatiu s'esmenta sovint el cas d'un altre microestat europeu, el de [[Liechtenstein]] (37.922 hab. el 2017), que ha optat per no integrar-se a la UE però sí a l'[[Associació Europea de Lliure Comerç|Associació Europea del Lliure Comerç]] i a l'[[Espai Econòmic Europeu]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.efta.int/about-efta/the-efta-states|títol=The EFTA States|consulta=23/5/2020|llengua=anglès|editor=}}</ref> En qualsevol cas, si bé és un tema d'especulació política recurrent, és lluny de la realitat actual on Andorra es manté a prop de la UE (negociant-hi un tractat de simple associació), però se'n manté fora.

A les elecciones europees del 2019, França va retornar a la circunscripció única. Els resultats van fer que els eurodiputats francesos elegits en llistes estatals quedéssin més concentrats al centre i que, en canvi, les regions perifèriques perdéssin representació. Com ja ha estat habitual en totes les eleccions europees a França, no va sortir cap diputat nordcatalà; i, de fet, la gran regió administrativa ara anomenada ''Occitanie,'' on actualment està integrada [[Catalunya del Nord|Catalunya Nord]], es va quedar amb només 5 eurodiputats, cap de català.<ref name=:0/><ref>{{Ref-web|url=https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/elections-europeennes-estimation-5-deputes-occitanie-1675897.html|títol=Elections européennes : 5 députés pour l'Occitanie|consulta=21/5/2020|llengua=francès|editor=}}</ref> Convé recordar que a l'estat francès en el seu conjunt li pertoquen actualment 79 escons de diputat europeu (abans del gener del 2020, quan encara hi havia el Regne Unit a la UE, a França n'hi pertocaven 74).<ref>{{Ref-web|url=https://www.europarl.europa.eu/news/fr/headlines/eu-affairs/20180126STO94114/infographie-combien-de-sieges-au-parlement-europeen-par-pays|títol=Infographie : combien de sièges au Parlement européen par pays ?|consulta=23/5/2020|llengua=francès|editor=}}</ref>

D'altra banda, el sistema d'escrutini és el proporcional però, com és costum electoral a l'estat espanyol, es troba lleugerament corregit per la regla D'Hont. I en les llistes electorals, s'hi ha de respectar un mínim del 40% de quoata de gènere per afavorir la igualtat home-dona.<ref>{{Ref-web|url=https://www.europarl.europa.eu/spain/barcelona/ca/premsa/eleccions-europees-nou-països-de-la-ue-asseguren-una-quota-m%C3%ADnima-de-gènere-en-les-llistes-electorals-entre-ells-espanya|títol=Eleccions europees: Nou països de la UE asseguren una quota mínima de gènere en les llistes electorals, entre ells Espanya|consulta=23/5/2020|editor=}}</ref>

Al conjunt de l'estat espanyol li corresponien 54 diputats al Parlament Europeu, però arran del [[Sortida del Regne Unit de la Unió Europea|Brexit]], aquesta xifra passa a ser de 59. D'aquests, després de les eleccions del 2019, 16 són diputats procedents dels diferents Països Catalans sota jurisdicció espanyola: 10 del Principat, 3 del País Valencià i 3 de les Illes Balears.<ref>{{Ref-web|url=https://www.arabalears.cat/politica/PSOE-europees-Balears_0_2240776067.html|títol=El PSOE, amb el 29,34% del vot, és la força més votada per a les europees a les Balears|consulta=23/5/2020|editor=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.diarilaveu.com/aquests-son-eurodiputats-valencians|títol=Aquests són els eurodiputats valencians|consulta=23/5/2020|editor=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.ara.cat/politica/Eurodiputats_0_2238976259.html|títol=Aquests són els 9 eurodiputats catalans escollits al Parlament Europeu el 26-M|consulta=23/5/2020|editor=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.elnacional.cat/ca/politica/clara-ponsati-recull-acreditacio-eurodiputada-parlament-europeu_467106_102.html|títol=Clara Ponsatí recull l'acreditació d'eurodiputada al Parlament Europeu|consulta=23/5/2020|editor=}}</ref> Del 2004 al 2007, un diputat català ([[Josep Borrell i Fontelles|Josep Borrell]]) va arribar fins i tot a ostentar la presidència del Parlament Europeu.

En el debat polític europeu ha sortit la proposta de reservar un cert nombre d'escons del Parlament Europeu per a ser ocupats per diputats elegits en llistes transnacionals. La idea havia près força davant l'anunci del [[Sortida del Regne Unit de la Unió Europea|Brexit]], ja que havien de quedar vacants els llocs dels diputats europeus britànics, però en una votació al Parlament Europeu a principis del 2018 la proposta va ser rebutjada.<ref>{{Ref-web|url=https://www.liberation.fr/planete/2018/02/07/listes-transnationales-le-parlement-europeen-torpille-l-espoir-de-macron_1628166|títol=Listes transnationales : le Parlement européen torpille l'espoir de Macron|consulta=23/5/2020|llengua=francès|editor=}}</ref>