Sant Galderic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 25:
Va morir en olor de santedat i va ser enterrat al monestir de [[Sant Martí del Canigó]]. Se li atribuïren un seguit de miracles; l'any 990, va ser canonitzat al [[Concili de Narbona del 990|Concili de Narbona]] pel [[bisbe de Tolosa|bisbe]] [[Ramon II de Tolosa|Raimon II de Tolosa]].
La seva festivitat és el [[16 d'octubre]]. És el sant patró del [[Rosselló]], el [[Conflent]] i el [[Vallespir]], de [[Perpinyà]], de [[Sant Martí del Canigó]] i de [[Mirapeis]]; a més, és patró veritable dels [[pagès|pagesos]] catalans, fins a la seva substitució per Sant [[Isidre el Llaurador]] a partir del {{segle|XVII}}. Avui, encara és venerat pels pagesos del [[Pirineu]] i la [[Catalunya Nord]] <ref>{{Ref-llibre|cognom=Abelanet|nom=Jean|títol=Lieux et legendes du Roussillon|llengua=francés|data=1999|editorial=Llibres del trabucayre|lloc=Perpinyà
Durant la invasió francesa de [[1654]], les relíquies del sant van ser traslladades del Canigó a Barcelona, al monestir [[benedictí]] de [[Sant Pau del Camp]]; el 1665 van tornar a Sant Martí del Canigó on foren fins a 1781, quan el monestir es va secularitzar. Avui són a la [[Catedral de Perpinyà]]. El 16 de novembre de 2008 es van tornar una part de les relíquies de la catedral de Perpinyà (tres ossos i uns pergamins i segells), portades en processó i a peu des de Sant Miquel el Vell. Anaven en una petita urna daurada i van ser dipositades al peu de la imatge del sant pel bisbe Marceau de Perpinyà.
| |||