Sant Crist de Balaguer: diferència entre les revisions

Paral·lelament, es té constància que l'any 1094, després d'una conquesta temporal de Balaguer (la definitiva no arribaria fins al 1105), [[Ermengol V d'Urgell]] va fer donació a [[Sant Serni de Tavèrnoles]] de les propietats d'un important personatge de Balaguer anomenat Avimoni, entre les quals figurava una mesquita. Sobre la mesquita d'Avimoni, ess'hi va aixecar l'església de [[Sant Salvador de Balaguer|Sant Salvador]], de la qual es tenen notícies des del 1163. Més endavant, l'any 1351, aquesta església va adquirir la categoria de [[Parròquia eclesiàstica|temple parroquial]] en detriment de [[Santa Maria d'Almatà]].<ref>{{Ref-web|títol=Canònica de Balaguer - Monasterios de Catalunya|url=https://www.monestirs.cat/monst/nogue/cno07alma.htm|consulta=2020-01-23}}</ref>

El temple començà a anomenar-se Sant Crist des que, el [[22 de març]] de [[1622]], en presència del rei [[Felip IV de Castella|Felip IV]]<ref name="GEC">{{GEC|0059629|el Sant Crist de Balaguer}}</ref> i del seu germà Carles, [[Comte duc d'Olivares|comte d'Olivares,]] i d'altres Grans de la Nació, la imatge del Santíssim foufos traslladada de l'antiga capella a l'altar major que a tal efecte s'acabava de construir, deixant, d'aquell moment ençà, de ser la titular de l'església la Mare de Déu d'Almatà. A final del {{segle|XVIII}} el continu increment de visitants portà a la creació del [[cambril]] i a l'ampliació del temple, que passà a tenir les dimensions actuals.<ref>{{Ref-web|url=http://www.cataloniasacra.cat/llocs/santuari-del-sant-crist-de-balaguer/270/l_ca|títol=Santuari del Sant Crist de Balaguer|consulta=Desembre 2016|llengua=català|editor=Catalonia Sacra|data=}}</ref>