Diferència entre revisions de la pàgina «Emirat de Làrida»

m
neteja i estandardització de codi
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Història ==
En [[1039]] Al-Mustaín conquereix la [[taifa de Saragossa]] i regna a tot [[Al-Tagr al-Ala]] (''la Frontera Superior''). El seu fill [[Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar]] heretà el reialme lleidatà, cedint el [[1050]], [[Camarasa]] i [[Cubells]] al [[comtat de Barcelona]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bolòs |nom=Jordi |cognom2=Busqueta |nom2=Joan J. |títol=Territori i societat a l'Edat Mitjana: Història, arqueologia, documentació |url=https://books.google.cat/books?id=VfZCBgAAQBAJ&pg=PA55&dq=balaguer+1105&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjfu8qI3KjJAhWEHT4KHS5LAe0Q6AEIXDAJ#v=onepage&q=balaguer%201105&f=false |llengua= |editorial=Universitat de Lleida |data=1997 |pàgines=54 |isbn=8484097005}}</ref> i l'emirat li fou arrabassat pel seu germà [[Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir|Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] de [[Emirat de Saraqusta|Saraqusta]], qui en morir deixà l'emirat de Larida, amb els de [[taifa de Tortosa|Turtuixa]] i [[Emirat de Dàniyya|Dàniyya]], a [[Al-Múndhir Imad-ad-Dawla]], i a la seva mort en [[1090]] el regne passà al seu jove hereu [[Sulayman Sayyid-ad-Dawla]],<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Sancho i Planas |nom=Marta |títol=Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens |url=https://books.google.cat/books?id=v9hbAENVYYEC&pg=PA77&dq=lleida+1102&hl=ca&sa=X&ved=0CCIQ6AEwAWoVChMIxsz4_OWjxwIViOcaCh38jAJa#v=onepage&q=lleida%201102&f=false |llengua= |editorial=Editorial UOC |data=2011 |pàgines=77 |isbn=Editorial UOC}}</ref> el darrer dels [[Banu Hud]] a la ciutat,<ref name="Ref"/> que s'alià amb [[Berenguer Ramon II]], [[comte de Barcelona]], contra [[Rodrigo Díaz de Vivar|el Cid]].
 
Posteriorment caigué en poder dels [[almoràvits]], i restà en mans de successius governadors saharians, el més conegut dels quals va ser [[Abu-Hilal]] (conegut també com a Avin-Hilet o Avifelel) que [[pactà una aliança]] amb [[Ramon Berenguer III]] el [[14 de novembre]] de [[1120]] a canvi d'evitar la caiguda de [[Lleida|Larida]] en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al [[Mediterrani]], doncs avançaven a l'[[Aragó]] i [[Setge de Saraqusta (1118)|conquerien Saraqusta]] el [[1118]]. [[Alfons el Bataller]], que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar [[Setge de Larida (1122)|setge a la ciutat]]{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=141}} el maig de [[1122]].{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=142}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació| cognom= Martín Duque | nom= Angel J. |eellaçautor= |article= Aragón y Navarra según el "Kitab ar-Rawd al mi tar", traducción y comentario |url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2110867 |publicació= Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses |lloc= |volum= 27 |exemplar= |data= '''1956''' |pàgines= 247-258 |issn= 518-4088 |citació= |ref= MARTIN-1956}}
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |títol=Història de Catalunya |url=https://books.google.cat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA142&lpg=PA142&dq=lleida+1123&source=bl&ots=4hcKybM0lF&sig=-KzhABOotlJn6HNI0VhOjmE8M-0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijg9TY0qvLAhWBuBQKHbLTDmIQ6AEIXDAJ#v=onepage&q=lleida%201123&f=false |llengua= |editorial=Alpha |data=1962 |pàgines= |isbn= |ref=harv }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}
{{Autoritat}}
 
2.198.172

modificacions