Teoria Hipodèrmica de la Comunicació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo interwikis |
|||
Línia 24:
== Crítiques a la Teoria Hipodèrmica ==
La crítica a aquesta teoria es basa en el fet que els teòrics que la defineixen plantegen un individu aïllat però, en realitat, aquest individu no està totalment aïllat ja que també hi ha que tenir en compte altres factors situats en l'espai entre l'emissor i el receptor.
Els crítics com [[Paul Lazarsfeld]] i [[Robert Merton]] intenten superar aquest esquema hipodèrmic centrant-se en el fet que entre l'estímul i la resposta no hi ha un buit, sinó que hi ha altres elements que també influeixen com són els factors socials, econòmics, psicològics, etc. Aquesta reflexió es recull sota la denominació de [[Teoria dels efectes limitats]]. També hi va haver altres experts que criticaren la Teoria hipodèrmica de la comunicació com [[Joseph Thomas Klapper]]o [[C.E.Shannon]] y [[W.Weaver]] fundadors de la [[Teoria matemàtica de la comunicació]], basada en la mediació tecnològica de la comunicació i considerada com l'origen de la [[Teoria de la informació]]. <ref>Méndez Rubio,A.( 2004) pàg. 35-39</ref>
Així doncs, cal dir que el individus es veuen afectats pel seu entorn i la reacció estímul-resposta que defèn la Teoria Hipodèrmica no és ni immediata, ni generalitzada, ni mecànica. Encara que hi ha que remarcar que en el context en que es va formular la teoria hipodèrmica de la comunicació encaixava perfectament, encara que ara pot veure's com una teoria un poc senzilla.
| |||