Festes laborals als Països Catalans: diferència entre les revisions

A l'estat espanyol, l'Estatut dels Treballadors (ET) estableix que hi ha d'haver un màxim de 14 dies festius laborals a l'any, dos dels quals corresponen a les festes locals que decideixi cada municipi. De les 12 que queden, l'ET determina que hi han de figurar forçosament els quatre dies següents: [[Nadal]], [[Cap d'any|Cap d'Any]], el [[Dia Internacional dels Treballadors|Primer de Maig]] (com a Festa del Treball) i el 12 d'octubre (com a [[Dia de la Hispanitat|Festa Nacional d'Espanya]]). I pel que fa a les 8 restants, l'ET es remet a les dates que s'estableixin per reglament posterior, cosa que es va fer a través del Decret 2001/1983 del 28 de juliol, en el seu article 45, modificat posteriorment el 1989. D'entre aquestes 8 dates que proposa el decret, l'ET permet que cada Comunitat Autònoma pugui substituir-ne quatre per altres dates tradicionals o pròpies de la Comunitat respectiva.<ref>{{Ref-web|url=https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2015/10/24/pdfs/BOE-A-2015-11430-C.pdf|títol=BOE 24/10/2015, RDL 2/2015, nou text refós Llei de l'Estatut dels Treballadors|consulta=9/05/2020|data=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1983-20906|títol=Decret 2001/1983 del 28 de juliol|consulta=9/05/2020|data=}}</ref>

A l'estat francès, el Codi de Treball (CT) estableix 11 dies com a festius retribuïts i no recuperables. Tot i així, el CT admet dues particularitats. Una, que l'únic dia realment obligatori com a festiu és el Primer de Maig (excepte per als treballs de servei públic inexcusable); els altres 10 dies només són obligatoris per als treballadors menors de 18 anys o per aquells que així ho estableixin els convenis col·lectius o acords corresponents (de fet, la pràctica totalitat de treballadors). I l'altra particularitat, que una d'aquestes dates festives (en principi el Dilluns de Pentecosta) és considerada una "jornada de solidaritat" per a les persones discapacitades i per l'autonomia de les persones grans, de manera que aquest dia no és retribuït i el seu import és destinat a un fons públic de solidaritat (CSA).<ref>{{Ref-web|url=https://www.legifrance.gouv.fr/affichCode.do?cidTexte=LEGITEXT000006072050&dateTexte=20200509|títol=CODE DU TRAVAIL|consulta=9/05/2020|llengua=francès|data=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.juritravail.com/Actualite/journee-de-solidarite-employeur/Id/489|títol=Journée de solidarité|consulta=9/05/2020|llengua=francès|data=}}</ref> Al mateix temps, el CT permet que alguna regió molt concreta disposi de dues festes suplementàries: és el cas d'Alsàcia i del Bas-Rhin i Haut-Rhin.

A Andorra, la Llei de relacions laborals no estableix cap llista concreta de dates i ho remet a "les disposicions vigents en cada moment". De totes maneres, la llei sí que imposa el caràcter obligatori, retribuït i no recuperable de les festes. Així, la concreció dels dies festius de cada any es fa per Decret, el qual estableix 14 dies festius obligatoris, retribuïts i no recuperables, però amb una sola excepció: a les empreses directament relacionades amb el sector turístic, on permet que els dies festius puguin ser traslladats a altres dates, excepte les 4 dates que sí que són obligatòries també per al sector turístic: Cap d'Any, el 14 de març (com a Dia de la Constitució andorrana), el 8 de setembre (dia de N.S. de Meritxell) i Nadal. Tot i així, les empreses turístiques que ho facin, han de compensar al treballador amb dos dies de festa per cada data canviada. A més, el Comú de cada parròquia pot establir quatre festes locals suplementàries, i que seran igualment obligatòries, retribuïdes i no recuperables.<ref>{{Ref-web|url=https://www.bopa.ad/bopa/031003/Pagines/CGL20190107_12_45_59.aspx|títol=BOPA núm.3, 10/01/2019, Llei 31/2018|consulta=9/05/2020|data=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.govern.ad/presidencia-economia-i-empresa/item/10899-s-aprova-el-calendari-laboral-per-a-l-any-2020|títol=Decret del calendari laboral 2020|consulta=9/05/2020|data=}}</ref>