Activitat òptica: diferència entre les revisions

El 1815 el físic francès [[Jean-Baptiste Biot]] descobrí un altre tipus d'activitat òptica, estudiant dissolucions de [[sacarosa]], [[càmfora]] i [[àcid tartàric|àcid tàrtric]], que persisteix sigui quin sigui l'estat físic de la substància.<ref>{{ref-llibre |cognom=Font |nom=J |títol=Els Premis Nobel de l'any 2001: cicle de conferències |url=http://books.google.cat/books?id=OL2_TL-aQrkC&pg=PA55&dq=activitat+%C3%B2ptica&hl=ca&ei=BynnTdjSOoOv8QOa_YyFCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDAQ6AEwATgK#v=onepage&q=activitat%20%C3%B2ptica&f=false |editorial=Institut d'Estudis Catalans |lloc=Barcelona |data=2002 |isbn=9788472836556}}</ref> El químic francès [[Louis Pasteur]] quan estudiava l'àcid tàrtric descobrí que es presentava en dos tipus de cristalls, cristalls polièdrics que eren imatge especular l'un de l'altre i no superposables. Separà de forma molt laboriosa els dos tipus de cristalls amb un microscopi i unes pinces, i després es dissolgué en aigua. Comprovà que les dissolucions eren òpticament actives i que desviaven la llum en sentit oposat però en la mateixa magnitud.<ref>{{ref-llibre |cognom=Weininger |nom=S.J |coautors=Stermitz, F.R |títol=Química orgánica |url=http://books.google.cat/books?id=O6YvtgAtXmcC&pg=PA130&dq=activitat+%C3%B2ptica+pasteur&hl=ca&ei=YSznTeTjD4aX8QPHnen4Cg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false |editorial=Reverté |lloc=Barcelona |data=1988 |isbn=9788429175271}}</ref> El 1860 deduí que, per aquestes substàncies, la causa no podia ésser altra que una dissimetria en l'estructura de la mateixa molècula i, per això, s'anomena ''activitat òptica molecular''. El 1874, [[Jacobus Henricus van 't Hoff]] i [[Joseph Achille Le Bel]], independentment, proposaren que el fenomen de l'activitat òptica podia ser explicat a partir de la disposició dels enllaços del carboni orientats segons els vèrtexs d'un [[tetraedre]] regular. Les substàncies òpticament actives existeixen en dues formes ([[enantiòmer|enantiòmers]]) de propietats físiques exactament idèntiques a tots els altres punts de vista, però que difereixen pel signe de llur activitat òptica. Giren el pla de vibració de la llum el mateix angle però en sentits oposats. Hom diu que aquestes substàncies presenten el fenomen de la [[isomeria òptica]]. L'estudi de l'activitat òptica, en posar de manifest aquesta isomeria i tot el que sobre l'estructura molecular pot deduir-se'n, ha estat una eina poderosa que ha contribuït eficaçment a l'avançament de la química.<ref name=GEC />

[[Fitxer:Faraday effect.svg|miniatura|Efecte Faraday]]

 

== Teoria ==