Èter (element): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució automàtica de text (-Edat Mitjana +edat mitjana) |
m orto |
||
Línia 1:
El cinquè [[element clàssic]] ha rebut diversos noms: '''èter''' (en grec: αἰθήρ), '''idea''' (ίδέα), '''
Segons la ciència [[Edat Antiga|antiga]] i [[edat mitjana|medieval]], a més dels quatre elements [[terra (element)|terra]], [[aigua (element)|aigua]], [[aire (element)|aire]] i [[foc (element)|foc]], que composaven el [[món sublunar]], hi havia l'èter que omplia l'univers més enllà de l'esfera terrestre.
Línia 5:
==Orígens==
===Mitològics===
En [[grec homèric]] la paraula èter (æther) significa "aire pur i fresc" o "cel clar", i segons la [[mitologia grega]] era l'essència pura que respiraven els déus de forma anàloga a com els humans respiraven l'aire (aer). L'èter també es personificava com una
===Filosòfics===
Després de què [[Empèdocles]] (vers [[450 aC]]) establís que el cosmos estava format per quatre "arrels" (foc, aire, aigua i terra), Plató ([[427 aC|427]]-[[347 aC]]) va desenvolupar aquesta visió en el seu diàleg ''Timeu'', en el que tracta sobre l'estructura física de la natura.
[[Image:120px-Dodecahedron-slowturn.gif|thumb|70px|Dodecàedre]]
Segons el sistema concebut per Plató, la matèria es dividia en àtoms amb la forma dels sòlids geomètrics regulars (que en honor seu reben el nom de [[sòlids platònics]]) que havien descobert els [[Pitàgores|Pitagòrics]]. D'aquesta manera, els àtoms de foc tindrien forma de [[tetràedre]], l'aire d'[[octàedre]], l'aigua d'[[icosàedre]], i la terra de [[cub]].
Com que els Pitagòrics havien identificat cinc sòlids geomètrics regulars, Plató va suposar l'existència d'un cinquè element amb la forma de [[dodecàedre]]. Plató va anomenar aquest cinquè element "idea" (ίδέα
Segons la concepció d'[[Aristòtil]] ([[384 aC|384]]-[[322 aC]]) els quatre elements sublunars estaven subjectes a canvi i es movien en
A la
==Llegat==
El concepte de l'èter ha continuat vigent encara després de què la ciència moderna descartés l'antiga teoria dels cinc elements. Abans del desenvolupament de les teories modernes de l'electromagnetisme, molts científics anomenaven [[èter (física)|èter lumínic]] al medi teòric a través del qual les ones de la llum es podien propagar. Tant [[Isaac Newton|Newton]] com [[James Clerk Maxwell|Maxwell]] van partir d'aquest cinquè element clàssic per desenvolupar els seus models.
El resultat negatiu de l'[[experiment Michelson–Morley]] el [[1887]] va portar el descrèdit a la teoria del model d'èter. [[Einstein]] la va descartar, en un argument basat en la [[navalla d'Occam]], ja que la seva teoria crepuscular de la llum i diversos experiments sobre la relativitat general havien fet innecessària l'existència d'una substància que omplís les parts buides de l'univers. Més tard, però, el
{{Plantilla:Elements}}
| |||