Guerres càntabres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 18:
Els [[càntabres]] eren ferotges muntanyencs i bevedors de sang de cavall. El poble dels [[càntabres]], al qual segurament estaven units les tribus dels [[vàrduls]], [[caristis]] i [[autrígons]], els seus pròxims parents i veïns geogràfics, va ser sempre hostil als romans. És en discussió si el seu [[Càntabre (idioma preromà)|idioma càntabre]] era [[Llengües preindoeuropees|preindoeuropeu]] o si tenia una forta influència [[Celtes|cèltica]]. Eren un poble de gent rude, que suportaven tota mena de privacions i penalitats, i eren especialment bel·licosos fins al punt que, quan per ser massa ancians ja no podien combatre, se suïcidaven llançant-se des d'un precipici.
El [[26 aC]], Octavi August va estar a la zona, i amb la cooperació del seu amic [[Marc Vipsani Agripa]] (que va dirigir la flota que va operar a la costa cantàbrica) i la [[Legió I Germanica]], la [[Legió II Augusta]] i la [[Legió IV Macedonica]], va aconseguir sotmetre els càntabres el [[25 aC]]. Va tornar després a [[Roma]], després de la qual cosa els càntabres es van rebel·lar de nou ([[24 aC]]) i foren de nou vençuts; el [[22 aC]] van tornar a aixecar-se en armes, i de nou el poder militar de Roma es va imposar en vèncer els darrers resistents en el [[Setge de Castro Medulio]];<ref>{{ref-llibre|cognom=Vicetto |nom=Benito |títol=Historia de Galicia |url=http://books.google.cat/books?id=raEYlGbPDh0C&pg=PA76&dq=medulio+antistio&hl=ca&sa=X&ei=vIRrT-HBIsGGhQfj2PCmBw&ved=0CFEQ6AEwBQ#v=onepage&q=medulio%20antistio&f=false |llengua=castellà |editorial=Nicasio Taxonera |data=1866 |pàgines=vol.2, p.76
Milers de presoners van ser condemnats a ser crucificats (els càntabres entonaven càntics guerrers fins que morien) i altres van ser venuts com a esclaus (però la majoria es van suïcidar).
| |||