Usuari:Mcapdevila/datació per luminescència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
== Condicions i precisió ==
Tots els [[sediment]] i [[sòl]] s contenen traces de [[radioactius]] [[isòtops]] s d'elements com [[potassi]], [[urani]], [[tori]] , i [[rubidium]]. Aquests es desintegren lentament amb el pas del temps i la [[radiació ionitzant]] que produeixen és absorbida pels grans minerals dels sediments com [[quars]] i [[feldspat potàssic]]. La radiació fa que la càrrega romangui dins dels grans en "trampes d'electrons" estructuralment inestables. La càrrega atrapada s’acumula al llarg del temps a una velocitat determinada per la quantitat de radiació de fons en el lloc on es va enterrar la mostra. L’estimulació d’aquests grans minerals utilitzant llum (blau o verd per a OSL; [[infrarojos]] per a IRSL) o calor (per a TL) provoca l’emissió d’un senyal de luminescència a mesura que s’allibera l’energia electrònica inestable emmagatzemada, la intensitat de la qual varia en funció de sobre la quantitat de radiació absorbida durant l'enterrament i les propietats específiques del mineral.
La majoria de mètodes de datació per luminiscència es basen en la suposició que els grans minerals eren prou "blanquejats" en el moment de la data de l'esdeveniment. Per exemple, en quars, una exposició curta a la llum del dia entre 1 i 100 segons abans de la inhumació és suficient per “restablir” de manera efectiva el rellotge de cites OSL. <Ref name = "Rhodes 2011" /> Això sol ser, però no sempre, el cas amb dipòsits de [[processos eòlics | eòlics]], com ara dunes de sorra i [[loess]], i alguns dipòsits col·locats en aigua.
Les edats del quars OSL es poden determinar normalment entre 100 i 350.000 anys BP, i poden ser fiables quan s’utilitzen mètodes adequats i es fan controls adequats. <ref> {{Cite journal | author1 = Murray, AS | author2 = Olley, JM | name -list-style = amp | title = Precisió i precisió en la datació de luminescència estimulada òpticament del quars sedimentari: una revisió de l'estat | journal = Geochronometria | volum = 21 | any = 2002 | pàgines = 1-16 | url = http: // www.geochronometria.pl/pdf/geo_21/geo21_01.pdf | access-date = 8 de febrer de 2016}} </ref> Les tècniques IRSL de Feldspar tenen el potencial d’ampliar l’interval de dades fins a un milió d’anys, ja que els feldespats solen tenir significativament més nivells de saturació de la dosi
| |||