Govern: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 2:
Un '''govern''' és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat [[acte administratiu|administrativa]] per a fer i el poder per a executar les [[Legislació|lleis]] dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica. En un sentit ampli, '''governar''' significa administrar o supervisar, ja sigui un estat, un grup de persones, o un conjunt d'actius; és a dir, és la forma política amb la qual un estat és governat.<ref name="gecgovern">{{GEC|0112582|govern}}</ref> La paraula catalana "govern" es deriva del [[Grec antic|grec]] Κυβερνήτης (kyvernites). El govern d'un estat constitueix el centre des del qual s'exerceix el poder polític sobre una societat.
Encara que en la política moderna, el govern, en un sentit ampli i com a organització del poder públic de la societat, es divideix en tres branques ([[poder executiu|executiva]], [[poder legislatiu|legislativa]] i [[poder judicial|judicial]]), als països la [[forma de govern]] basada en el [[parlamentarisme]], la paraula "govern" sovint es refereix només a les funcions de la '''[[branca executiva]]''' de l'Estat, o a l'executiu governant (com és el cas dels governs de l'[[Espanya|estat espanyol]]<ref name="constitucio">{{ref-web | url = http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.html | títol = Constitución Española | consulta = 19 desembre 2011 | obra = Notícias Jurídicas |editor=Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L. | llengua = castellà}}</ref> o el de la [[Generalitat de Catalunya]]<ref name="estatut">{{ref-web | url = http://www.gencat.cat/generalitat/cat/estatut/index_2006.htm | títol = Estatut d'autonomia de Catalunya | consulta = 19 desembre 2011 | obra = Gencat.cat | editor= Generalitat de Catalunya
Els governs efectius han de posseir dos atributs: autoritat i legitimitat. L'autoritat és l'habilitat per a compel·lir a l'obediència. Tots els governs utilitzen algun tipus de coacció física en la seva autoritat; per exemple empresonament, amenaces o exili. La legitimitat és l'atribut que motiva el poble a sotmetre's a l'autoritat. La legitimitat es guanya a través de l'adquisició i l'aplicació del poder d'acord amb els principis i estàndards establerts.
Línia 139:
| [[Monarquia absoluta]] || Variant de la monarquia, un sistema de govern en què un [[monarca]] exerceix autoritat governant final com [[cap d'Estat]] i [[cap de govern]].
|-
| [[Monarquia constitucional]] || Variant de la monarquia, un sistema de govern que té una [[monarca]], però els poders estan limitats per la llei o per un oficial [[Constitució]], com la que actualment es pot trobar al [[Regne Unit]]<ref>[[Takis Fotópulos|Fotópulos, Takis]], ''The Multidimensional Crisis ad [[Inclusive Democracy]]''. (Athens: Gordios, 2005).([http://www.inclusivedemocracy.org/fotopoulos/english/brbooks/multi_crisis_id.htm English translation]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }} of the book with the same title published in Greek).</ref><ref name="victoria">{{ref-web|url=http://www.parliament.vic.gov.au/SARC/E-Democracy/Final_Report/Glossary.htm |títol=Victorian Electronic Democracy : Glossary |data= 28 juliol 2005
|-
| Diarquia || Variant de la monarquia, un sistema de govern en què dues persones, els ''diàrques'' són els [[Cap d'Estat|Caps d'Estat]]. En la majoria diàrquica, el diàrques mantinguin la seva posició de per vida i passar les responsabilitats i el poder de la posició dels seus fills o familiars quan moren. La diarquia és una de les més antigues formes de govern. En la moderna diarquia ús, un sistema de govern dual, ja sigui d'un govern o d'una organització. Tals "diaqrquies 'no són hereditaris.
| |||