Tractat d'Elx: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Manteniment de plantilles
Línia 7:
Per donar solució als inconvenients derivats del repartiment del territori murcià, acordat en la [[sentència arbitral de Torrellas]], i a altres qüestions menors, es va acordar l'entrevista de Ferran IV i Jaume II al [[Monestir de Santa María de Huerta]], prop de [[Sòria]]. Aquesta entrevista va tenir lloc el dia [[26 de febrer]] de [[1305]], i a ella van assistir els reis de Castella i Aragó, l'infant [[Juan de Castella "el de Tarifa"]], [[Joan II Nunyez de Lara]], [[Joan Manuel de Castella|Don Juan Manuel]], [[Violante Manuel]] i el seu espòs l'infant [[Alfons de Portugal (1263-1312)|Alfons de Portugal]], l'[[arquebisbe de Toledo]], i els bisbes de [[Sigüenza]] i [[Porto]], entre altres. A canvi de la cessió dels senyorius d'[[Elda]] i [[Novelda]], que passarien a ser del [[regne d'Aragó]], Violante Manuel (germana de Don Juan Manuel) va rebre els senyorius d'[[Arroyo de la Luz]] i de [[Medellín (Badajoz)|Medellín]] de mans de Ferran IV de Castella, qui va cedir al mateix temps a [[Joan Manuel de Castella|Don Joan Manuel]] el senyoriu i el [[castell d'Alarcón]] com a compensació per la seua renúncia a la possessió de [[Elx]]. Don Joan Manuel va prendre possessió de la vila d'[[Alarcón]] el 25 de març de [[1305]].
 
Per la seua banda, [[Jaume II d'Aragó]], malgrat la insistència de Ferran IV, es va negar a lliurar la [[senyoria d'Albarrasí]] a [[Joan II Nunyez de Lara]], senyor de Lara, qui va culpar d'això a l'escassa influència exercida pel seu aliat fins llavors, l'infant Juan de Castella "el de Tarifa", de qui va començar a distanciar-se. D'altra banda, Ferran IV i Jaume II van atorgar poders a Diego García de Toledo, canceller del segell de la Puresa, i a Gonzalo García, conseller del monarca aragonés, respectivament, a fi que tots dos personatges conclogueren els termes del repartiment del [[regne de Múrcia]] entre tots dos regnes, segons allò disposat a la [[sentència arbitral de Torrellas]].<ref>{{ref-llibre|cognom= González Mínguez |nom= César |enllaçautor= | editorial = La Olmeda | editor = |altres= |títol= Fernando IV, 1295-1312 | url = |edició= 1ª |any= 1995 |lloc= Palència | isbn = 84-8173-027-0 |pàgines= 140-143 |capítol= IV | urlcapítulo = | cita = |llengua=castellà}}</ref>
 
== Tractat d'Elx ==
Els delegats de tots dos monarques van arribar a un acord que va ser plasmat al tractat d'Elx, subscrit el dia [[19 de maig]] de [[1305]], i en el qual es va fixar de manera definitiva la frontera del [[regne de Múrcia]], que havia sigut dividit entre Castella i Aragó. La línia divisòria entre els dos regnes es va establir entre Pechín i [[Almansa]], pertanyents a Ferran IV, i [[Cabdet]], que corresponia a [[Aragó]]. La línia divisòria establida entre els dos regnes en el territori de Múrcia seguiria el curs del [[Segura (riu)|Segura]] des de [[Cieza]], corresponent-li a Castella la possessió de [[Múrcia]], [[Molina de Segura]] i [[Blanca (Múrcia)|Blanca]], així com la ciutat de [[Cartagena]], a la qual Jaume II va renunciar per estar situada massa al sud del Segura, i que va passar a pertànyer definitivament a la [[corona de Castella]]. No obstant això, la cessió de la ciutat de Cartagena a Castella va ser realitzada a condició que Ferran IV respectara la propietat de [[Joan Manuel de Castella|Don Joan Manuel]] sobre el senyoriu d'[[Alarcón]], a la qual cosa el monarca castellà no es va oposar. Al mateix temps, en el tractat d'Elx es va disposar que el municipi de [[Iecla]] continuaria en poder de [[Joan Manuel de Castella|Don Joan Manuel]], i que la seua jurisdicció correspondria a Castella.<ref>{{ref-llibre|cognom= González Mínguez |nom= César |enllaçautor= | editorial = La Olmeda | editor = |altres= |títol= Fernando IV, 1295-1312 | url = |edició= 1ª |any= 1995 |lloc= Palència | isbn = 84-8173-027-0 |pàgines= 144-146 |capítol= IV | urlcapítulo = | cita = |llengua=castellà}}</ref>
 
La partició del [[regne de Múrcia]], en la qual no es van tenir en compte els vincles històrics de la regió, va significar que la part nord correspondria al [[Corona d'Aragó|rei d'Aragó]], que va procurar assimilar-la immediatament amb la resta dels seus dominis, al mateix temps que la part sud del regne, incloent [[Cartagena]] i la pròpia ciutat de [[Múrcia]], passaven a mans castellanes definitivament.