Anaxàgores: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Turquia a partir de Wikidata
m neteja i estandardització de codi
Línia 9:
'''Anaxàgores de Clazòmenes''' o senzillament '''Anaxàgores''' (''Anaxagoras'', {{polytonic|Ἀναξαγόρας}}) ([[500 aC]]-[[428 aC]]) fou un [[filòsof]] [[Antiga Grècia|grec]] natural de [[Clazòmenes]].
 
El seu pare es deia ''Hegesibulos'' i li va deixar una propietat considerable que va repartir amb la família. Vers els vint anys, va anar a [[Atenes]] on va viure 30 anys. Fou mestre de [[Pèricles]] i també d'[[Aspàsia de Milet]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Filonik|nom=Jakub|data=2013|títol=Athenian impiety trials: a reappraisal|url=https://zenodo.org/record/896899/files/article.pdf|publicació=Dike|exemplar=16|pàgines=26–33|doi=10.13130/1128-8221/4290|pmid=|access-date=}}</ref> Acusat d'[[impietat]] pels enemics d'aquest, fou processat i condemnat per afirmar que "el [[Sol]] és una mena de [[pedra]] incandescent" i fou condemnat a l'exili. Va anar a [[Lampsacos]] ([[Làmpsac]]), on va morir als 72 anys. Finalment, va ser enterrat amb honors.<ref>{{Harvnb|G S Kirk| pp=493-494}}</ref>
 
El seu pensament bàsic és que "tot és en tot" i que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa (doctrina coneguda com a [[homeomeries]]),<ref>{{Harvnb|C Strang| pp=361-380}}</ref> idea que cal admetre si s'accepta la divisibilitat infinita. Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intel·ligent i separat de la matèria, l'[[intel·lecte]] ([[nous]]), que identifica amb el principi d'animació i d'individualització de les coses que constitueixen l'ordre harmònic de l'univers; deia que, al començament, tot era una barreja d'innombrables llavors de totes les coses (homeomeries), sense cap qualitat concreta i en estat de repòs i que, per l'acció d'una ment infinita, pura i sense barreja, que coneix i governa totes les coses, s'inicia el procés de separació i producció de tot;<ref>{{Harvnb|Schofield| pp=75-78, 68-79}}</ref> explicà que els astres eren pedres incandescents, formulà que la lluna rep la llum del sol i va explicar els eclipsis de sol i de lluna, i es va ocupar també de temes biològics i psicològics, com ara la sensibilitat.<ref>{{Harvnb|G S Kirk| pp=494-536}}</ref>