Victòria de Samotràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 14:
Té una alçada de 245 cm i es va elaborar en [[marbre]] cap a l'any 190 aC. Procedeix del santuari dels Cabirs a [[Samotràcia]]. Alguns experts l'atribueixen amb certa probabilitat a [[Pitòcrit de Rodes]]. Va ser descoberta el [[1863]] a l'illa de Samotràcia (''Samothraki'', en [[grec]]) pel cònsol francès [[Charles Champoiseau]], un arqueòleg aficionat.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Janer| nom = Antoni | article = Els museus de l'espoli | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 90| data = abril 2010 | pàgines = p. 50-57 |issn = 1695-2014}}</ref>
Encara que quan es va descobrir es va pensar que va ser manada esculpir per [[Demetri]] per commemorar el seu triomf naval a la [[Batalla de Salamina de Xipre]] sobre la flota de [[Ptolemeu I Sòter|Ptolemeu Soter]] l'any 306 aC, perquè figurava a les monedes emeses del 294 aC al 288 aC, la datació de l'escultura cap a començaments del segle II aC fa més lògic pensar que, en realitat, es va llaurar per celebrar les victòries d'[[Antíoc III|Antíoc III el Gran]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Lawrence |nomA. W.= |article=The Date of the Nike of Samothrace
La figura femenina de la Victòria amb ales es posa sobre la proa d'un vaixell, que actua de pedestal de la figura femenina, el cos presenta una lleu torsió. Va embolicada en un fi [[xitó]] i un mantell, vestidures que s'adhereixen al cos i en deixa traslluir l'anatomia, tractament aquest que recorda l'anomenada tècnica de ''[[draps molls]]'' atribuïda a les obres de [[Fídies]]. El mantell forma un rotlle sobre la cuixa dreta per caure després entre les cames, i origina així una composició molt característica en altres figures femenines de la mateixa època.
Línia 21:
== Context ==
El naixement de la cultura i l'art grecs va tenir lloc entre els segles IX i VIII aC, després de la crisi per l'enfonsament de la civilització cretomicènica i la invasió dels doris. Aquest període inicial es va caracteritzar per la recuperació del comerç i la colonització de territoris a l'extrem occidental del Mediterrani. Al segle VII, el contacte amb les cultures egípcia i mesopotàmica va provocar la formació de l'arquitectura i l'escultura gregues, que van assentar les bases de l'art hel·lènic. Segles més tard, la victòria contra els perses (guerres mèdiques, 499-479 aC) va servir per a iniciar un període de completa autonomia cultural i artística que es va centrar en l'hegemonia de l'Atenes de Pèricles. Aquesta hegemonia va entrar en conflicte amb les altres polis o ciutats -estat que va ser l'inici de les guerres del Peloponès i la causa de la decadència econòmica de les ciutats gregues. Aquesta situació va ser aprofitada durant el segle IV pels macedonis que, sota el lideratge de Filip II i el seu fill Alexandre el Gran, van unificar totes les polis gregues i van aconseguir el somni hel·lènic de conquerir els dominis de l'Imperi persa. La mort sobtada d'Alexandre l'any 323 aC va fragmentar l'Imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques. La influència grega va arribar a l'últim terç del segle I a.C., quan Roma va aconseguir el domini del Mediterrani i va absorbir part de la cultura grega seguint la màxima d'Horaci: «Graecia capta ferum victorem cepit».<ref name=:0>{{Ref-web|url = http://universitatsirecerca.gencat.cat/web/ca/03_ambits_dactuacio/acces_i_admissio_a_la_universitat/.content/acces_i_admissio_a_la_universitat/proves_d_acces_a_la_universitat__pau/examens_i_informacio_de_les_materies/historia_art/documents/fitxes_noves_obres_historia_art_pau_2014.pdf|títol = Fitxes noves obres d'Història de l'art|consulta = 5/10/2014
== Anàlisi formal ==
| |||