Cens de Caracena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
== Crítica de les dades ==
El cens, encarregat a l'administració militar, fou en realitat una avaluació feta pels agents del virrei amb dades que van subministrar els senyors, la major part dels quals residien a València, ja que l'objectiu era conéixer el volum de la població [[Moriscs|morisca]], que devia ser expulsada. Els preparatius de l'[[expulsió dels moriscs]] eren secrets, i per això no hi degué haver un veritable treball censal. Un 46,7 % de les 525 dades que inclou acaben en xifra zero, com si es tractara d'arredoniments. De fet, el document és manco detallat que els precedents de [[1563]] i [[1602]], presenta alguns buits locals i les xifres que ofereix són massa elevades. Per exemple, s'hi varen detectar sobreestimacions de l'ordre d'un 70 % a la [[Valle de Ayora|vall d'Aiora]],<ref>Lapeyre, H. (1986). ''Geografía de la España morisca''. València: Diputació. L'edició original és francesa (París 1959).</ref> a l'àrea d'[[Artana]],<ref>A l'[[Alcúdia de Veo]] i [[Benitandús]], a l'àrea d'Artana, hi ha una divergència molt gran entre les dades del susdit cens (210 cases) front a l'estimació de Jofré de Blanes, encarregat de certes tasques d'[[expulsió dels moriscos]], qui, en una missiva sense data anotà que hi havien 46 cases i 190 habitants entre Benitandús i l'Alcúdia de Veo. Vegeu {{citar ref | cognom = Lomas Cortés| nom = Manuel| títol = El proceso de expulsión de los moriscos de España (1609-1614)| editorial = PUV| lloc = València| data = 2016 (segona ed.) | pàgines = 118| llengua = castellà| isbn= 978-84-370-9993-4}}</ref> a [[Xestalgar]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jiménez Cervera |nom=F.J
== Referències ==
|