Copríncep d'Andorra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 46:
== Els coprínceps a la Constitució de 1993 ==
[[Fitxer:Monument commemoratiu al primer Pareatge 1278.jpg|miniatura|Monument commemoratiu al primer Pareatge (1278-1978)|341x341px]]
Els coprínceps, d'acord amb el Títol III de la [[Constitució d'Andorra|Constitució andorrana]] de 1993 (en endavant, CA)<ref>{{Ref-publicació
La designació del copríncep Episcopal es produeix pel nomenament canònic del [[Llista de bisbes d'Urgell|bisbe d'Urgell]] efectuat pel [[Papa|Summe Pontífex]],<ref>Cànon 377 § 1 del Codi de Dret Canònic: El Summe Pontífex nomena lliurement als Bisbes, o confirma als quals han estat legítimament elegits.</ref><ref name=:0>Primera part, del Bisbe d'Urgell, de l'Acord entre el Principat d'Andorra i la Santa Seu, de 15 de maig de 2008 (BOPA núm. 47, d'11 de juny de 2008): "D'acord amb la tradició del Principat d'Andorra i la seva Constitució, el Bisbe d'Urgell és Copríncep del Principat d'Andorra. El nomenament del Bisbe d'Urgell és de la competència exclusiva de la Santa Seu. Abans de nomenar-lo, la Santa Seu notificarà el nom del designat al Govern andorrà. L'anunci del nomenament es farà simultàniament al Vaticà i a Andorra la Vella."</ref><ref>{{Ref-publicació
Així, doncs, en el moment en què són designats pels càrrecs anteriorment citats esdevenen ''ex officio'' coprínceps d'Andorra i han de jurar o prometre exercir les seves funcions d'acord amb la [[Constitució d'Andorra|Constitució]] (art. 43.2 CA). Tot i que la norma fonamental no ho especifica, el jurament s'ha anat efectuant en sessió del [[Consell General d'Andorra|Consell General]], ja que la [[Parlament|cambra parlamentària]] expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set [[Parròquies d'Andorra|Parròquies]] i representa el [[Andorra|poble andorrà]] (art. 50 CA). S.E. Mons. [[Joan-Enric Vives i Sicília|Joan - Enric Vives]], actual copríncep Episcopal,<ref>{{Ref-web|url=http://press.vatican.va/content/salastampa/it/bollettino/pubblico/2003/05/12/0248/00726.html|títol=Anunci del nomenament de S.E. Mons. Joan Enric Vives com a Bisbe d'Urgell.|consulta=04/08/2017}}</ref> va prestar el jurament personalment en sessió extraordinària celebrada el 10 de juliol del 2003.<ref>Diari de sessions del Consell General: http://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/diari-oficial-del-consell-general-1/any-2013/dcg-11-2003. El copríncep Episcopal va emprar la següent formula: "Jo, Joan Enric Vives i Sicília, bisbe d'Urgell per la gràcia de Déu i de la Seu Apostòlica, juro exercir les funcions de copríncep d'Andorra d'acord amb la Constitució del Principat. Que Déu m'hi ajudi!".</ref> S.E. M. [[Emmanuel Macron]], actual copríncep Francès,<ref>{{Ref-web|url=http://www.conseil-constitutionnel.fr/conseil-constitutionnel/root/bank/download/2017171PDR2017171pdr.pdf|títol=Decisió 2017-171 del Consell Constitucional, del 10 de maig, de proclamació dels resultats de l'elecció a la Presidència de la República Francesa.|consulta=04/08/2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170804174028/http://www.conseil-constitutionnel.fr/conseil-constitutionnel/root/bank/download/2017171PDR2017171pdr.pdf|arxiudata=2017-08-04}}</ref> tal com ho havien fet els seus predecessors, va jurar a través del seu representant personal al Principat, el M.I. M. [[Patrick Strzoda]], qui va donar lectura a la declaració en sessió ordinària celebrada el 15 de juny de 2017.<ref>Diari de sessions del Consell General: http://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/diari-oficial-del-consell-general-1/any-2017/dcg-13-2017. El copríncep Francés va emprar la següent formula: "Monsieur les Syndic Général, par le présent message lu par mon représentant personnel devant le Conseil Général, je promets solennellement devant vous d'exercer les fonctions de coprince d'Andorre conformément à la Constitution de la Principauté".</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.andorradifusio.ad/Programes/consell-general/consell-general-15-de-juny-del-2017/consell-general-15-de-juny-del-2017---1a-part|títol=Vídeo de la sessió del Consell General de 15 de juny de 2017.|consulta=28/07/2017}}</ref>
Línia 56:
Com a [[Cap d'estat|cap d'Estat]] assumeixen la més alta representació del [[Andorra|Principat]] (art. 43.1 CA) en les relacions amb la [[comunitat internacional]], especialment amb els estats veïns. Aquesta funció s'ha exercit de diverses formes. N'és un exemple l'assistència del [[Joan-Enric Vives i Sicília|copríncep Episcopal]], el 2 de juny de 2011, a les celebracions organitzades a [[Roma]] amb motiu del 150è aniversari de la [[Unificació italiana|unificació d'Itàlia]];<ref>{{Ref-web|url=http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/mitjans-de-comunicacio/noticies/2011/6577-el-coprincep-episcopal-mons-joan-enric-vives-sicilia-representa-andorra-a-les-celebracions-organitzades-en-motiu-del-150e-aniversari-de-la-unificacio-ditalia|títol=el copríncep Episcopal representa Andorra a les celebracions del 150è aniversari de la unificació d'Itàlia|consulta=02/01/2017}}</ref> o la seva presència, el 19 de març de 2013, a la [[Missa|Santa Missa]] d'inici del ministeri petrí del [[Papa|bisbe de Roma]] [[Papa Francesc|Francesc]].<ref>Font: https://bisbaturgell.org/index.php/ca/mitjans-de-comunicacio/noticies-bisbat-urgell/noticies-2013/5596-el-bisbe-coprincep-assisteix-a-linici-del-pontificat-del-papa-francesc-amb-una-delegacio-oficial-sp-2085745755</ref> A l'interior de les fronteres d'[[Andorra]] destaca el sopar de gala ofert al president de la [[Portugal|República Portuguesa]], Excm. Sr. [[Marcelo Rebelo de Sousa]], en la visita oficial que va realitzar els dies 7 i 8 de setembre de 2017.<ref>{{Ref-web|url=http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/mitjans-de-comunicacio/noticies/2017/9275-recepcio-cel-coprincep-episcopal-al-president-de-la-republica-de-portugal|títol=Recepció del copríncep Episcopal al president de la República Portuguesa.|consulta=16/09/2017}}</ref> Mons. [[Joan-Enric Vives i Sicília|Joan - Enric Vives]] també va rebre en audiència, el 10 de març de 2011, als prínceps hereus de [[Liechtenstein]], [[Alois de Liechtenstein|Alois]] i [[Sofia de Baviera (princesa de Liechtenstein)|Sophie]];<ref>{{Ref-web|url=http://www.jaumebartumeu.com/wp-content/uploads/2011/03/20110311elperiodic-liechtenstein.pdf|títol=Els prínceps hereus de Liechtenstein, Alois i Sofia, es van reunir amb el copríncep Episcopal.|consulta=02/01/2017}}</ref> i va presidir, el 2 d'abril de 2013, un sopar oficial en honor de l'Excm. Sr. [[Ban Ki-moon]], [[Secretari General de les Nacions Unides|secretari general]] de l'[[Organització de les Nacions Unides]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/mitjans-de-comunicacio/noticies/2013/5634-el-coprincep-episcopal-presideix-el-sopar-en-honor-del-secretari-general-de-la-onu-en-la-seva-visita-a-andorra|títol=El copríncep Episcopal presideix el sopar en honor del secretari general de l'ONU en la seva visita a Andorra.|consulta=02/01/2017}}</ref>
Més enllà d'aquests esdeveniments institucionals, la màxima representació del país a l'exterior es porta a terme, en primer lloc, en la manifestació del consentiment de l'[[Andorra|Estat]] per a obligar-se internacionalment (art. 44.1 CA), en especial per mitjà dels [[Tractat internacional|tractats]] (art. 45.1.h CA).<ref>La fórmula de manifestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment que s'afegeix a l'inici i al final del text dels tractats aprovats és: "Atès que el Consell General en la seva sessió del dia ''[dia]'' ha aprovat el següent ''[títol del tractat]''. ''[Text del tractat]''. Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent. ''[Signatura dels coprínceps]''."</ref> Aquesta atribució constitucional es va exercir per primera vegada amb el Tractat de bon veïnatge, d'amistat i de cooperació entre el [[Andorra|Principat d'Andorra]], la [[França|República Francesa]] i el [[Espanya|Regne d'Espanya]]<ref>{{Ref-publicació
Altrament, en relació amb els tractats internacionals, els coprínceps són informats de la seva conclusió (art. 64.2 CA) i poden participar en la negociació dels que afectin les relacions amb els estats veïns (art. 66.1 CA).<ref>Aquests són els relatius a la seguretat interior i a la defensa, al territori d'Andorra, els que versin sobre representació diplomàtica o funcions consulars i sobre cooperació judicial o penitenciària.</ref> En aquest supòsit, la representació andorrana comprendrà, a més dels membres nomenats pel [[Govern d'Andorra|Govern]], a un membre nomenat per cada copríncep (art. 66.2 CA), i per l'adopció del text caldrà l'aprovació de tots els membres negociadors (art. 66.3 CA). També són informats dels altres projectes de tractats i d'acords internacionals i, a petició del [[Govern d'Andorra|Govern]], poden ser associats a la negociació si així ho exigeix l'interès nacional d'[[Andorra]], abans de la seva aprovació en seu parlamentària (art. 67 CA). El cas més recent és la participació de representants dels coprínceps (Concepció García en nom del copríncep Episcopal i Pascal Escande en nom del copríncep Francès)<ref>{{Ref-web|url=https://www.govern.ad/afers-exteriors/item/6096-inici-de-les-negociacions-de-la-ue-amb-andorra-monaco-i-san-marino|títol=Inici de les negociacions de la UE amb Andorra, Mònaco i San Marino|consulta=23/01/2021|data=05/05/2015}}</ref> en la delegació andorrana que negocia un Acord d'Associació amb la [[Unió Europea]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.govern.ad/acord-d-associacio/qui-negocia|títol=Qui negocia?|consulta=23/01/2021}}</ref>
Línia 66:
En el poder [[Poder legislatiu|legislatiu]] les principals funcions són la convocatòria de les [[Elecció|eleccions]] generals d'acord amb la [[Constitució d'Andorra|carta magna]] (art. 45.1.a i 71 CA), la convocatòria de [[referèndum|referèndums]] d'acord amb els articles 76 i 100 de la [[Constitució d'Andorra|Constitució]] (art. 45.1.b CA), la signatura del decret de dissolució del [[Consell General d'Andorra|Consell General]] que estableix l'article 71 de la norma fonamental (art. 45.1.d CA) i la sanció i promulgació<ref>La sanció representa la signatura de l'instrument legal amb el qual els caps d'Estat assenteixen la Llei. La promulgació consisteix a definir que la norma s'ha perfeccionat i ha de ser acatada. D'aquesta manera, s'autentifica la llei aprovada i es formalitza la seva incorporació de forma definitiva a l'ordenament jurídic.</ref> de les lleis entre els vuit i els quinze dies posteriors a la seva aprovació per part del [[Consell General d'Andorra|Consell General]], a més d'ordenar-ne la publicació al [[Butlletí Oficial del Principat d'Andorra]] (art. 45.1.g i 63 CA).<ref>La fórmula de la sanció i promulgació que s'afegeix a l'inici i al final del text de les lleis aprovades és: "Atès que el Consell General en la seva sessió del dia ''[dia]'' ha aprovat la següent llei ''[títol de la llei]''. ''[Text de la llei]''. Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. ''[Signatura dels coprínceps]''."</ref>
Això no obstant, en el període establert per a la sanció, els coprínceps, conjuntament o separadament, poden adreçar-se al [[Tribunal Constitucional d'Andorra|Tribunal Constitucional]] amb un missatge raonat per tal que aquest òrgan es pronunciï sobre la constitucionalitat de l'acte en qüestió. Si la resolució fos positiva, la disposició pot ser sancionada amb la signatura d'un sol copríncep (art. 45.2 CA). Aquesta situació es repeteix si concorren circumstàncies que impedeixen a un dels coprínceps la formalització dels actes establerts a l'article 45.1 de la Constitució.<ref>Aquests són la convocatòria d'eleccions generals, la convocatòria d'un referèndum, el nomenament del cap de Govern, la signatura del decret de dissolució del Consell General, l'acreditació de representants diplomàtics, el nomenament corresponent dels titulars de les institucions de l'Estat, la sanció i promulgació de lleis i la manifestació del consentiment de l'Estat per a obligar-se per mitjà de tractats internacionals.</ref> Dins dels terminis constitucionalment previstos, el seu representant ho ha de notificar al [[Síndic General de les Valls d'Andorra|síndic general]] o al [[Cap de Govern del Principat d'Andorra|cap de Govern]], segons correspongui. Transcorregut el termini, l'acte entrarà en vigor amb la signatura de l'altre copríncep i la contrasignatura del [[Síndic General de les Valls d'Andorra|síndic general]] o del [[Cap de Govern del Principat d'Andorra|cap de Govern]] (art. 45.3 CA). Un exemple de legislació sancionada per un únic copríncep és la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995.<ref>{{Ref-publicació
Pel que fa al poder [[Poder executiu|executiu]], la principal funció dels coprínceps és el nomenament del [[Cap de Govern del Principat d'Andorra|cap de Govern]], un cop hagi estat escollit pel [[Consell General d'Andorra|Consell General]] en els termes previstos en la [[Constitució d'Andorra|Constitució]]<ref>Després de cada renovació de l'òrgan legislatiu, en la primera sessió, que se celebrarà en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva, es procedeix a l'elecció del cap de Govern. Els candidats han de ser presentats per una cinquena part dels membres del Consell General. Els candidats han de presentar el seu programa i resultarà elegit aquell que, després d'un debat, en una primera votació pública i oral obtingui la majoria absoluta. En el cas que fos necessària una segona votació, tan sols poden presentar-se els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació. Serà proclamat com a cap de Govern el candidat que obtingui més vots. El síndic general comunicarà als coprínceps el resultat de la votació perquè el nomenin, i en contrasignarà el decret (art. 68 CA).</ref> (art. 45.1.c i 73 CA).
Línia 74:
Probablement és en el [[poder judicial]] on els coprínceps tenen més llibertat d'acció i conserven algunes de les prerrogatives anteriors a la [[Constitució d'Andorra|Constitució]]. Cadascun d'ells, com a acte discrecional, designa un dels cinc membres del [[Consell Superior de la Justícia d'Andorra|Consell Superior de la Justícia]] (art. 46.1.c i 89 CA)<ref>El Consell Superior de la Justícia com a òrgan de representació, govern i administració de l'organització judicial, vetlla per la independència i el bon funcionament de la Justícia. El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l'Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de govern i un pels magistrats i batlles (art. 89 CA). </ref> i un dels quatre magistrats del [[Tribunal Constitucional d'Andorra|Tribunal Constitucional]] (art. 46.1.d i 96 CA),<ref>El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la Constitució (art. 95 CA). Es compon de quatre Magistrats constitucionals, designats entre persones de reconeguda experiència jurídica o institucional, un per cadascun dels coprínceps i dos pel Consell General (art. 96 CA).</ref> alhora que signen el decret de nomenament de la resta dels magistrats constitucionals.<ref>Article 10.4 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, de 3 de setembre de 1993 (BOPA núm. 51, de 28 de setembre de 1993): "El nomenament dels magistrats constitucionals s'efectua pels coprínceps i es publica en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra."</ref>
Als coprínceps també els correspon com a acte de lliure decisió l'exercici conjunt de la [[Indult|prerrogativa de gràcia]] (art. 46.1.a CA). Tradicionalment, la concessió d'un indult s'ha decretat amb motiu de la trobada dels dos [[Cap d'estat|cap d'Estat]] en [[Andorra|sòl andorrà]], coincidint amb la visita del copríncep Francès al Principat. L'últim decret d'aquestes característiques es va expedir el 18 d'octubre de 2019,<ref>{{Ref-publicació
Entre les disposicions discrecionals dels coprínceps també es troben el requeriment de dictamen previ d'inconstitucionalitat de les lleis (art. 46.1.e CA), el requeriment del dictamen sobre la inconstitucionalitat dels [[Tractat internacional|tractats internacionals]] prèviament a la seva ratificació (art. 45.1.f. CA), la interposició de conflicte davant del [[Tribunal Constitucional d'Andorra|Tribunal Constitucional]] per raó d'afectació de les seves funcions institucionals (art. 46.1.g CA) i l'atorgament de l'acord per a l'adopció d'un text d'un [[tractat internacional]] abans de la seva aprovació en seu parlamentària (art. 46.1.h CA). Cal destacar que totes les atribucions dels coprínceps establertes en els articles 45 i 46 de la [[Constitució d'Andorra|Constitució]] han de ser exercides personalment pels [[Cap d'estat|cap d'Estat]], llevat les anteriorment mencionades que es poden realitzar per delegació expressa (art 46.2 CA).
Línia 80:
En darrera instància, cal mencionar el que disposa el Títol IX de la [[Constitució d'Andorra|norma fonamental]], corresponent a la seva modificació. La iniciativa de reforma de la [[Constitució d'Andorra|Constitució]] correspondrà als coprínceps conjuntament o a una tercera part dels membres del [[Consell General d'Andorra|Consell General]] (art. 105 CA). Superats els tràmits de reforma,<ref>La reforma de la Constitució requerirà l'aprovació del Consell General per una majoria de dues terceres parts dels seus membres. Immediatament després la proposta serà sotmesa a referèndum de ratificació (art. 106 CA).</ref> els coprínceps sancionaran el nou text constitucional per a la seva promulgació i entrada en vigor (art. 107 CA).
Per al correcte desenvolupament de les seves funcions constitucionals i institucionals com a [[Cap d'estat|cap d'Estat]], els coprínceps tenen la potestat de crear i estructurar els serveis que considerin necessaris, nomenar els seus titulars i acreditar-los a tots els efectes (art. 46.1.b. CA).<ref>{{Ref-web|url=http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/principat-dandorra/organitzacio-dels-serveis-de-la-mitra/coprincep|títol=Serveis de S.E. el copríncep Episcopal|consulta=02/01/2017}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.coprince-fr.ad/ca/|títol=Serveis de S.E. el copríncep Francès|consulta=02/01/2017}}</ref> En concret, el S.E. Mons. [[Joan Martí i Alanis|Joan Martí Alanis]], copríncep Episcopal entre 1970 i 2003, va reestructurar els seus serveis per Decret de 31 de juliol de 1993.<ref>{{Ref-publicació
La [[Constitució d'Andorra|Constitució]] ja preveu el fet que els coprínceps tenen altres responsabilitats al [[Bisbat d'Urgell]] i a la [[França|República Francesa]] i no resideixen al [[Andorra|Principat]] i els hi permet nomenar un representant personal a Andorra (art. 48 CA). Els poders conferits al copríncep per la [[Constitució d'Andorra|Constitució]] que no estiguin estrictament reservats per al seu exercici personal poden ser delegats al representant. Així mateix, en el marc de la negociació dels tractats previstos a l'article 66.1 de la carta magna,<ref>Aquests són els que afectin les relacions amb els Estats veïns quan versin sobre la seguretat interior i a la defensa, al territori d'Andorra i sobre representació diplomàtica o funcions consulars, sobre cooperació judicial o penitenciària.</ref> el representant personal és designat com a membre de la delegació andorrana que negociarà el tractat. Actualment, el representant del copríncep Episcopal és el M.I. Mons. [[Josep Maria Mauri i Prior]] (des de 2012)<ref>{{Ref-publicació
Finalment, esmentar que per al sosteniment econòmic de llurs serveis, el Pressupost General del Principat ha d'assignar una quantitat igual a cada copríncep, la qual poden disposar lliurement (art. 47 CA). Al llarg de tota l'etapa constitucional l'assignació econòmica als [[Cap d'estat|cap d'Estat]] ha sofert lleugeres modificacions. El Pressupost General corresponent a l'exercici de 2021 l'estableix en 707.499,60 €, el que suposa una quantitat de 353.749,80 € per a cada copríncep.<ref>{{Ref-publicació
== Llista de coprínceps d'Andorra ==
| |||