Literatura mari: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució automàtica de text (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per |
|||
Línia 1:
'''Literatura mari''' és la literatura feta en [[txeremís]] o mari, una [[llengües ugrofineses|llengua ugrofinesa]] parlada a [[Marí El]] ([[Rússia]]).
A finals del segle XIX, estimulats per la gramàtica composta per [[Ferdinand Johann Wiedemann]] el [[1847]] i pels estudis de [[Matthias Castrén]], es desenvoluparen els primeres escrits en mari en dos sistemes d'escriptura, ''luornie'' i ''lugovie'', s'editaren en ambdós sistemes llibres i revistes fins que foren unificats després de la [[revolució russa]] del 1917. L'iniciador fou l'almanac ''Marijskij Kalendar'' (1907-1913), editat a [[Kazan]] pels escriptors S. G Chavain (1888-1942), M. S. Mukhrin (1890-1943) i M. S. Gerasimov-Mikai (1885-1944), considerats com els pares de la literatura mari. Tots ells s'inspiraren en dues fonts: la tradició oral popular i les tradicions progressistes russes del moment. Chavain, el més famós dels tres, va
Durant els anys posteriors a la revolució es produí l’expansió de la cultura mari. Es crearen les revistes ''U Ilis'' (Nova Vida, 1922-1927) a [[Moscou]] i ''U Wi'' (Nova força, 1926-1936) a [[Ioixkar-Olà]], que no seran continuades fins el 1957 per ''Onychko'' (Endavant) i per ''Pachemysh'' (Arpó). Els principals autors d'aquest periode foren A. F. Konakov (1887-1922), M. Shketan (Ia. P. Mairov, 1898-1937), amb els poemes ''Küsle jük'' (Sons de Gusli, 1929) i la novel·la ''Erenger'' (1933); V. Savi (V. A. Mukhin, 1888-1938), [[Tynysh Osyp]] (I. A. Borisov, 1893-1971), els narradors Ia. Eleksein (Ia. Aleksejev, 1893-1965) amb ''La família Toymak'' (1955), I. Lomberskij (1896-1956), Dimitri Orai (D. Bogoslavsky, 1901-1950) amb la novel·la ''Oliana'' (1955) i A través de les boires (1951); M. M. Ivanov (1905-?), Ia. Ialkin (Ia. Ialkajev, 1906-1943), fundador de la dramatúrgia nacional, N. Ignatiev (1895-1941), N. S. Nikolajev (1908-?) amb la comèdia musical ''Salika'' (1938) i ''Shabdar Osyp'' (I. A. Shadbadov, 1898-1943), autor de la novel·la ''Üdramaš korno'' (Sendera de la dona, 1929-1936) i del poema ''Vurs jük'' (Sons d’acer, 1933).
| |||