Lliga Llombarda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: uk:Ломбардська ліга |
m Bot: substitució automàtica de text (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per |
||
Línia 4:
Frederic va deixar clares les seves intenfions a la Dieta de Rocaglia ([[1158]]), on reclamava per l'Imperi el control directe d'Itàlia. El 1158 hi va entrar amb els seus exèrcits, i un segon cop el 1166.
Entre les 26 ciutats que van fundar la Lliga destacaven [[Milà]], [[Cremona]], [[Màntua]], [[Bèrgam]], [[Brescia]], [[Plasencia]], [[Bolonya]], [[Pàdua]], [[Treviso]], [[Vicenza]], [[Verona]], [[Lodi]], [[Parma]] i [[Venècia]]. Posteriorment s'hi afegiren 4 cituats més fins un total de 30. La Lliga va rebre el supor del [[Papa Alexandre III]] i els seus successors, que també desitjaven alliberar-se de la influència imperial i alhora augmentar el seu poder a Itàlia. A la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]) les tropes imperials van ser derrotades ifrederic es va veure obligat a firmar una treva de 6 anys (1177-1183). A l'acabar aquest període
La Lliga Llombarda es va reformar diverses vegades amb posterioritat. El [[1226]], la Lliga va combatre l'emperador [[Frederic II, emperador romanogermànic|Frederic II]] que volia tornar a incrementar el poder imperial sobre Itàlia. Frederic va aconseguir prendre Vicenza i obtenir la victòria a la [[batalla de Cortenuova]], guanyat-se la reputació de gran estratega. La seva determinació, però, va fer que sobrevalorés les seves forces i rebutjés les generoses ofertes de pau de Milan sense conformar-se amb res que no fos la rendició incondicional. Milà i cinc ciutats més van resistir-se, altre cop obtenint el suport papal. El 1238 va haver de retirar el setge de Brescia, i el 1249 la Lliga va assaltar el campament de Frederic que assetjava Parma, capturant el tresor de l'Imperi. La Lliga es va disoldre el 1250 quan Frederic morí.
| |||