El primer arlequí: diferència entre les revisions

Arran de la publicació d{{'}}''El primer arlequí'', van aparèixer diverses crítiques de l'obra en algunes publicacions periòdiques de l'època. En una crítica d'Albert Junyent publicada a ''[[Mirador (revista)|Mirador]]'', es diu que ''El primer arlequí'' és un recull realment bo, de qualitat força per sobre de la mitjana literària catalana del moment, que podria ser traduït a qualsevol idioma europeu de gran abast, i que pot fer l'efecte que qualsevol podria escriure unes històries similars, però que ni de bon tros això és cert. També s'hi destaca el sentit de la ironia i la imaginació fantasiosa de Calders. Però Junyent també hi troba defectes, com ara la seva tècnica a l'hora d'utilitzar el llenguatge.<ref>{{ref-web|url=https://ddd.uab.cat/pub/pcalders/pcaldersobrcre/Cal_319_1_2.pdf |títol=Pere Caldés, novell contista |consulta=2 desembre 2012 |cognom=Junyent |nom=Albert |data=9 de juliol de 1936 |editor=''[[Mirador (revista)|Mirador]]''}}</ref> En una crítica publicada a ''[[La Humanitat]]'', també es destaca l'humor de Calders, de qui s'arriba a dir que podria esdevenir el [[Mark Twain]] català.<ref>{{ref-web|url=https://ddd.uab.cat/pub/pcalders/pcaldersobrcre/Cal_319_1_1.pdf |títol=Els contes de Pere Caldés |consulta=2 desembre 2012 |nom= |data=17 de maig de 1936 |editor=''[[La Humanitat]]''}}</ref> [[Josep Palau i Fabre]] també en va escriure una crítica pel diari ''[[La Publicitat]]'', on constantment remarca la joventut de Calders. Palau i Fabre diu que Calders encara malda per trobar la seva expressió més adient, que els contes mostren un estat de no maduresa, que la narració sovint és massa lenta i extensa i que sorprèn la manera precipitada d'acabar els contes, probablement causat per la seva joventut.<ref name="Fabre">{{ref-web|url=https://ddd.uab.cat/pub/pcalders/pcaldersobrcre/Cal_319_1_4.pdf |títol=''El primer arlequí'', de Pere Caldés |consulta=2 desembre 2012 |cognom=Palau i Fabre |nom=Josep |autorenllaç=Josep Palau i Fabre |data=12 de juliol de 1936 |editor=''[[La Publicitat]]''}}</ref> Aquest últim fet també el destaca [[Domènec Guansé i Salesas|Domènec Guansé]] en una crítica publicada a ''[[La Rambla (publicació)|La Rambla]]'', qui diu que Calders es precipita a l'hora d'escriure els finals dels contes, i que en aquest sentit resulta decebedor.<ref name="Guansé">{{ref-web|url=https://ddd.uab.cat/pub/pcalders/pcaldersobrcre/Cal_319_1_3.pdf |títol=Un nou escriptor |consulta=2 desembre 2012 |cognom=Guansé |nom=Domènec |autorenllaç=Domènec Guansé i Salesas |data=17 de juny de 1936 |editor=''[[La Rambla (publicació)|La Rambla]]''}}</ref> Palau i Fabre, però, també en destaca positivament la combinació que fa Calders d'elements tràgics amb elements humorístics i diu que això és el més original del llibre.<ref name="Fabre"/> En la crítica publicada a ''La Rambla'', Guansé ja destaca un element que es veurà sovint en l'obra de Calders, la fantasia. Diu que Calders es complau creant ambients carregats de misteri, inventant teories extravagants i absurdes i, alhora, demostrant-les amb una lògica puixant i rigorosa.<ref name="Guansé"/>